Andreu Martín: “Oficialment no existeixen tríades xineses a Barcelona, però això és inversemblant”

Andreu Martín torna a desafiar-nos. Perquè ell no se’n refia del que li diuen. La policia li assegura que les tríades xineses passen de llarg de Barcelona. Els dos milions de contenidors que cada any entren al port de la nostra ciutat, li fan dubtar que la màfia xinesa no hagi engolit una plaça tan llaminera com aquesta. I de la incredulitat, i la mama baba per la societat que ens envolta, Martín ens sorprén amb Societat Negra (La Magrana en català, RBA en castellà), una excel·lent novel·la de lladres i serenos amb un rerefons i uns personatges addictius.

 

Laura De Andrés. Barcelona / @deandrescreus

Quin significat té “societat negra”?

Els xinesos diuen ‘societat negra’ -hei she hui- a la seva màfia o Tríades. Evidentment, jo me n’aprofito per referir-me al conjunt de la societat que ens envolta, que veig negra de brut.

Com va sorgir la idea de fer aquesta novel·la?

Em vaig preguntar per la màfia xinesa, per les tríades, que existeixen arreu del món. La policia deia que no en teníem, aquí. Jo em vaig preguntar com era possible que no n’hi haguessin si la meitat del port de Barcelona pertany al govern xinès, si cada any entren dos milions de contenidors al nostre port, i si el Govern Xinès està comprant el deute extern del nostre país. Com és que no temim tríades?  Bé, si em deien que no existien, ho acceptaria; però jo faria una obra de ficció fent veure que sí que en teníem.

Aleshores, no existeixen les tríades xineses a Barcelona?

Oficialment, no. Però a mi em resulta inversemblant. Hi ha tríades a Madrid, oi?  Com a mínim, l’Operación Emperador en va trobar una. I un cap de serp anomenat Gao Ping que, curiosament, va ser alliberat, com el Cap de Serp de la meva novel·la. Coïncidències?

Quina és la realitat de la societat xinesa assentada a casa nostra?

La realitat és que són gent molt treballadora i molt ambiciosa que vénen a fer fortuna i estan disposats al què sigui per tal de fer-la. Entren en una estructura piramidal i les tríades se n’aprofiten per treure’ls suc i profit. No hem d’oblidar que les principals i úniques víctimes de les tríades són xinesos.

Vostè tria com a protagonista en Liang Huan, que en realitat es diu Juan Fernández, un català-xinès que fa de confident per a la policia. Què li permet narrar bona part de la història a través dels ulls d’aquest personatge?

Sobretot, em permet dibuixar un personatge ambigu que m’agrada molt; xinès però català amb vocació de xinès; ingenu però delinqüent; budista però cobdiciós; odia el seu pare però li vol salvar la vida; s’estima la pei Lan però la segresta…

Existeix un veritable desconeixement de la societat xinesas que viu amb  nosaltres. Moltes vegades un desconeixement que rau en la desconfiança i que desemboca en la imcomprensió…

Les autoritats s’estimen més ocultar-nos alguns aspectes del món en què vivim per no provocar el què en diuen “alarma social”. Sovint, però, val la pena conèixer els perills que podem trobar pel carrer, per estar previnguts.

Aquesta novel·la negra té molt de reportatge periodístic. Gràcies a ella, podem descobrir on guarden els xinesos els seus diners, on van a parar els cadàvers dels xinesos, etc. Serveix per desmuntar mites i llegendes urbanes… 

D’això es tracta. La novel·la policíaca neix a partir del positivisme, que diu que “tot el que passa a la natura té una explicació i l’home la pot trobar amb la seva intel·ligència”.

Malgrat els avenços en el coneixement de les màfies, la realitat sembla que va per una altra banda. “El govern xinès ha comprat el deute exterior d’Espanya”, diu el comissari Isidro Mora en un moment de la novel·la. Molt semblant al “discutiria vostè amb el seu banquer?”, que va esgrimir fa poc temps Hillary Clinton. Estem lligats de mans i peus?

Des que ens van convèncer que tota la política és economia, i mentre els polítics siguin professionals que han de vetllar més pel seu lloc de treball i el seu estàtus que pels ciutadans, sí, estarem lligats de peus i mans.

No només ens inicia en la societat xinesa i les seves ramificacions il·legals. Societat Negra ens permet de retruc entendre com i per què funcionen algunes bandes llatines, com la Mara Salvatrucha.

Un altre dels perills de la globalització. Bandes de delinqüents que s’han format en una altra realitat, amb uns altres principis, en un altre món, i que possiblement nosaltres mai podrem comprendre.

Aquest tipus de casos comporten la confluència dels treballs policials, a casa nostra de Mossos i Cuerpo Nacional de Policía (CNP). Com són les relacions entre ambdós cossos?

El CNP és el veterà expert, supervivent de mil combats, que ha estat desplaçat pel jove carregat d’estudis i amb poca experiència. Els Mossos són un cos de policia molt ben preparat i molt disciplinat, però sempre sentirà per damunt del seu cap com rondina la veu del veterà: “Què sabràs tu, nosaltres sí que ho fèiem bé…”

En casos com el que s’investiga en la seva novel·la cal temps i precaució. Una cosa que els polítics no saben entendre gaire, no?

La investigació (sigui policial, científica o literària) sempre necessita temps i paciència per obtenir els millors resultats. Però als polítics no els interessen els millors resultats sinó les millors aparences i el què diran els diaris. El què vol dir que l’avidesa destrueix la intel·ligència.

Quina va ser la seva reacció quan, poc temps després d’enviar l’original de Societat Negra, van veure la llum els resultats de l’operació Emperador?

Em va sorprendre que aparegués aquell nucli impressionant als voltants de Madrid i no es descobrís res a prop de Barcelona. Encara estic parat.