Un misteriós retrat

'Diástole', d'Emilio Bueso, és una novel·la de terror protagonitzada per un pintor que ha de retratar un estrany home amb un passat tèrbol
Diastole Emilio Bueso

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Emilio Bueso (Castelló de la Plana, 1974) és enginyer, treballa com a responsable de tecnologia en una institució universitària i com a professor a la Universitat Jaume I, de Castelló. És un dels membres fundadors de Nocte, una associació espanyola d’escriptors de terror, dedicada a la seva promoció i difusió. Diástole (Salto de Página) és una novel·la sorprenent, en la qual es perceben influències d’autors com Palahniuk, Lovecraft i altres. Tendim a etiquetar la novel·la de gènere i Diástole ve definida, en algunes referències, com de terror. La por, l’horror, pot produir-lo algun aspecte de la vida quotidiana però també poden protagonitzar-lo éssers estranys, marginals, com en aquest llibre. Les etiquetes poden amagar en ocasions una realitat, la de que tot és literatura i que d’aquesta hi ha de dolenta i de bona, com en el cas d’aquest llibre.

A Diástole un personatge diferent, un politoxicòman que malviu de qualsevol manera, amb estranys llocs de treball, però dotat per la pintura, és reclamat per un altre ésser singular, un home madur i misteriós amb un servent també enigmàtic, que viu en un casalot a la muntanya oblidat del món encara que no tant com perquè els seus perseguidors no arribin a localitzar-lo. El pintor, durant quatre sessions, realitzades en diferents espais d’aquesta casa tan inquietant, en la qual descobrirà alguna altra presència humana, escoltarà la història dels amors de l’amo, la seva fugida fantasmagòrica, durant la qual va viure i va sobreviure amb la seva estimada entre els restes del paisatge oblidat i contaminat de Txernòbil. Les veritats, les mentides, els misteris i els successos impossibles s’entrellacen en aquesta narració terrible, situada en un regne de les ombres que actualitza el mite del vampirisme i el situa en una dimensió actual, original i perversa.

L’argument és original, encara que quedin llacunes disperses en aquest conjunt de marginalitats. El més interessant del llibre crec que són les imatges que suggereix, els paisatges desolats, aquests personatges de còmic per a adults, aquests moments plens d’una plàstica de l’horror, propera en ocasions al realisme brut que també l’autor ha conreat. Moltes situacions es veuen més que no es llegeixen, conformen un conjunt de malsons de vegades redundants però plenes de fascinació morbosa.

Aquest és un llibre original i diferent per als amants d’emocions fortes lligades al nostre subconscient i a aquest món o submón d’allò fantàstic i horrible que exerceix atracció i repugnància alhora. No és un tipus de literatura per a tothom però tampoc resulta estrany que tingui seguidors fidels i constants. Un autor a tenir molt en compte.

   

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESTerror
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES