Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Arraïtz és el nou projecte musical de l’aranesa Alidé Sans (Bausen, 1993) que ens porta a explorar les arrels de la muntanya en un viatge a través dels temps. Després de la preestrena dels senzills Ara montanha i Eth gòi, l’àlbum sencer ja està disponible en les principals plataformes musicals. Compta amb vuit cançons i ha estat produït pel compostel·là Iago Pico a Pouland Studios, a la província de Corunya.
Alidé Sans és l’ambaixadora de l’Aran al món. Porta els ritmes de la vall arreu d’Occitània i més enllà. Els seus concerts són un viatge emocional on les cançons, carregades d’històries vibrants, són transmeses amb una energia i magnetisme que conquisten escenaris i places. L’Alidé té una capacitat sorprenent per transmetre missatges més enllà de les fronteres lingüístiques: la seva música actua com un pont cultural que fa que el públic comenci a moure’s al ritme de les seves melodies. Parteix d’allò que és local i ho fa universal, col·locant l’Aran en el mapa del panorama musical. Connecta amb el públic i emociona.
En aquest nou àlbum, Alidé ha mudat la música acústica d’Eth Paradís ei en tu (2015) i els ritmes més propers al reggae que caracteritzaven les cançons d’Henerècla (2018) cap a una paleta sonora plena de distorsions i sintetitzadors que infonen una nova dimensió a la música de l’artista aranesa. És un gir sorprenent que incorpora ritmes molt ballables amb unes bases electròniques que recuperen unes tonades tradicionals reinterpretades perquè puguin perdurar en la nostra societat i no caiguin en l’oblit.
Arraïtz recull melodies i històries de tots els racons d’Occitània. Ens transporten de la Provença de la bèlha calha a la ruaa de Rore, a les Valades occitanes d’Itàlia, on volen casar una noia amb un vell. Als Pirineus hi trobem les noies de Pujòlo, que quan ballen fan un saltet perquè han begut vi del porronet, i en Tonet, a qui dediquen una cançó de bressol perquè pugui dormir enmig de la solitud d’una cabana aranesa que és freda com el gel.
La música d’Alidé Sans no només captiva amb els seus sons, sinó que també serveix com a canal per expressar el seu activisme polític. Com a fervent occitanista i feminista, la seva música s’ha convertit en una plataforma per a les causes socials. Va donar-se a conèixer el 2012 amb el tema Esperança, que era un treball de sensibilització envers l’erradicació de la violència de gènere. Ha estat una de les portaveus de la plataforma Stop JJOO 2023, creada per posar en valor els Pirineus en oposició a la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern a Catalunya. Des de 2019 és regidora de Bausen per Aran Amassa i, des de 2023, n’és l’alcaldessa.
Aquesta implicació política també es fa palesa de forma transversal a Arraïtz. No només s’erigeix com una defensa clara de la llengua occitana i de la cultura d’arrel en una situació global que persegueix la diversitat -també la lingüística-, sinó que també s’esforça per posar en valor el rol de les dones en la societat occitana, des d’una mirada feminista cap al repertori de músiques tradicionals seleccionades per a la confecció de l’àlbum.
En conclusió, Arraïtz és una obra mestra que uneix la cultura popular occitana amb d’altres veus que han anat emergint de territoris amb tradicions orals en retrocés. Espero amb il·lusió que arribi el moment de poder gaudir d’aquest nou repertori en directe, no puc parar d’escoltar-lo!
