Cinema i reflexió

'El cine de pensamiento' és un recull d'articles sobre les possibilitats d'entendre el cinema com a pensament, entre altres idees
El cine de pensamiento

Ignasi Mena / @ignasimena


Un dels temes principals que preocupa a la crítica cinematogràfica en l’actualitat és la relació entre la crítica professional i aquella diguem amateur, que ha trobat a Internet una plataforma importantíssima de difusió. Als múltiples textos que intenten explicar o delimitar cadascuna d’aquestes pràctiques, se li suma la natural tasca que incansablement es porta a terme tant des de la cinefília com des de les universitats, de seguir explicant què és el cinema i de quina manera està en la base (o és conseqüència de) la nostra manera de veure el món. Serà en aquest segon grup que haurem d’incloure El cine de pensamiento, volum que es defineix a si mateix com un treball grupal: els articles compresos en el llibre són d’autors diversos i tracten a més aspectes més o menys llunyans de la teoria i la pràctica cinematogràfica .

Ara bé, El cine de pensamiento és, sobretot, un llibre fet per a departaments universitaris, reunint (em penso que per deures i obligacions docents) textos de persones relacionades amb un mateix àmbit, i perdent d’aquesta manera l’oportunitat d’ajuntar en un mateix llibre exercicis intel·lectuals de procedències dispars (llegiu, per exemple, de la crítica amateur), el que potenciaria encara més aquest “pensament col·lectiu” que vol reflectir el llibre. Si dic això és perquè, en essència, no veig una gran diferència entre els exercicis d’explicació, expressió o reflexió acadèmics i aquells que es produeixen fora de les aules, i més en vista de la progressiva especialització i professionalització que fa que la pròpia crítica amateur, per simple acumulació d’experiències, acabi derivant en alguna cosa semiprofessional.

En tot cas, El cine de pensamiento és una oportunitat perfecta per veure com es pot escriure sobre cinema, des del cinema i en relació al cinema. Com ja he dit, els temes tractats en el llibre són molts: les possibilitats d’entendre el cinema com a pensament; el pensament cinematogràfic de les avantguardes europees; la resurrecció de James Bond al Skyfall de Mendes; el funcionament del cinema realitat de Kluge, Herzog o Farocki; el paisatge entès per la teoria russa del cinema… Hi ha, doncs, un ball constant entre la teoria, pròpia i aliena; els exemples fílmics; les literatures, filosofies i pràctiques artístiques modernes; i una infinitat de noms, suggeriments i relacions que donen compte de fins a quin punt les reflexions sobre cinema són múltiples i productives.

Com tot llibre d’aquestes característiques, El cine de pensamiento reuneix textos d’interès (i, crec jo, qualitat) desiguals, com a recordatori que, ja sigui en universitats, en blocs o en revistes especialitzades, el pensament és de i per a persones, i en aquest sentit no pot ser menyspreat o ignorat pel lloc o l’espai del que procedeix, de la mateixa manera que no està justificat o fora de dubte pel fet de sortir de les aules. No obstant això, sí que em sembla un exemple encomiable de reflectir aquest pensament sobre el cinema que segueix entusiasmant i segueix hipnotitzant a aquelles persones interessades en el que el cinema és, representa i significa; és, per descomptat, una demostració de com de necessari és unir, fins i tot a nivell personal (o, sobretot a nivell individual, diria jo) l’experiència exclusiva de cada un i els discursos abstractes que habitem; i mostra que, de la mateixa manera que cada cineasta o cada teòric construeix el cinema a través de les seves pel·lícules o de les seves tesis, cada persona acaba construint la seva pròpia visió d’allò cinematogràfic a les aules, a la sala de casa seva, davant de l’ordinador o llegint un llibre com el que ens ocupa. El cine de pensamiento és, en aquest sentit, tot un èxit.

Categories
Cinema i televisióLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES