Ignasi Mena

  • La literatura de Peter Handke

    L'escriptor austríac guanya el Premi Nobel de Literatura, reconeixement a una obra en la qual l'ús del llenguatge hi té un paper destacat.
  • sabates de talo italia magdalena tulli

    La fragilitat dels records

      Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Ara que anem esgotant la segona dècada del segle XXI ja podem dir sense cap mena de dubte que el feixisme no és un fantasma del passat. L’obra de Magdalena Tulli (Varsòvia, 1955) ha sabut presentar els horrors del totalitarisme des dels seus inicis, recuperant com a rerefons la història de la seva família i del seu país. És en forma d’advertència, i també com a alenada d’esperança, que vam rebre la primera traducció al català d’una novel·la seva (El defecte, 2015), un exercici literari arriscat que exposa la fredor i la crueltat.
  • Albert Camus com mai no l’has vist

    Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Ja fa uns quants anys que Edicions Poncianes va presentar en públic la seva primera tirada de Bèsties, uns pòsters de mida considerable que presenten els autors i autores clàssics de la literatura com si fossin estrelles de Hollywood. Si volguéssim podríem empaperar-nos el menjador amb les figures de Samuel Beckett, Víctor Català, Mercè Rodoreda, Gertrude Stein, Walt Whitman i molts d’altres que o hem llegit o hauríem de llegir. Ara bé, aquests pòsters també són un desafiament a la manera en què es llegeix i es publica literatura. Al darrera de la foto,.
  • Ngũgĩ wa Thiong’o: “Conèixer la teva llengua et fa poderós”

      Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Denis Diderot, a mitjan segle XVIII, va escriure que per jutjar els crims del colonialisme (ell parla de la futura Amèrica Llatina) caldria reviure les seves víctimes i que fossin elles mateixes qui es pronunciessin. O, per dir-ho d’una altra manera, cal que calli qui està acostumat a parlar, cal també aprendre a escoltar i cedir el torn de paraula a qui fins ara no ha pogut expressar-se. L’obra literària, assagística i memorialística de Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938) recorre des d’un bon principi aquesta filosofia: recorda als silenciats que la seva veu,.
  • sempre hem viscut al castell

    El costat fosc dels ideals

      Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Stanley Cavell, un dels principals filòsofs de finals del segle XX, parla de com va descobrir el concepte foucaultià de “cura de sí” en la literatura anglesa dels segles XVIII i XIX. Sense tampoc aprofundir en què entén ell per “cura de sí”, i reconeixent que no està segur de si ha captat bé les idees de Foucault, explica que les escriptores Jane Austen i George Eliot li van ensenyar millor que ningú l’hàbit anglès de tenir cura de la pròpia economia: la de casa, la del cos, la dels sentiments, i sobretot.
  • Una bona clatellada (per canviar el món)

      Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena I vet aquí una estrena, Realpolitik, que serveix per calibrar els nivells de falsa cerimoniositat i de presumpta correcció moral del nostre país. Ningú no vol fotre un bon clatellot a un president, a una secretària d’Estat, a una vicepresidenta, a un ministre. No s’ha cridat mai en cap bar, mentre es mira la televisió o llegint el diari: “Tots aquests es mereixen una bona hòstia.” La frustració mai no s’expressa a cops i a bufetades. Oi? La companyia Teatre de l’Enjòlit ens pregunta, a Realpolitik, què significaria que una bufetada pogués canviar.
  • Toni Ramoneda: “Mai no ens hem de quedar immòbils davant la perplexitat”

    Publica ‘La escuela más fea del mundo’, un assaig que aprofundeix en el llenguatge com a existència comuna i política.
  • Władysław Tatarkiewicz

    Idees que van canviar el món de l’art

    A 'Historia de seis ideas' Tatarkiewicz ensenya com interpretar els clàssics de l'estètica i reflexiona sobre l'art contemporani.
  • El dia que va morir david bowie Sebastia Portell def

    Una novel·la que es folla les idees

    A ‘El dia que va morir David Bowie’, de Sebastià Portell, un protagonista que s’autodestrueix mira d’acceptar qui és.