‘Ricard de 3r’, una ‘metamorfosi’ del segle XXI

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Hi ha obres de teatre amb les quals s’ha d’anar amb cura a l’hora d’explicar l’argument, perquè per poc que expliquis, pots revelar massa informació. Ricard de 3r, de Gerard Guix, és un d’aquests casos. Intentem-ho: Ricard és un adolescent tímid amb una mala relació amb els seus companys de classe i no gaire bona amb la seva família. En algun moment es veu que fins i tot a l’institut es riuen d’ell, el marginen. Com qualsevol noi de la seva edat, somia amb tenir xicota i que les coses li vagin bé, però res no surt com ell vol, cosa que fa que cada cop estigui més reclòs en el seu propi món. En la seva soledat descobreix el Ricard III de Shakespeare i allà hi troba certes semblances amb la seva pròpia vida que faran que creui una línia de no retorn.

L’obra va ser seleccionada en la seva primera fase de creació, entre els participants al Projecte Croquis_BCN de l’Obrador de la Sala Beckett, per tal que, un cop enllestida, pogués formar part de la programació del mateix teatre. Ara, amb direcció de Montse Rodríguez, podem veure aquest Ricard que ja ha estat prorrogat fins el 22 de març. L’únic actor és Quim Àvila, el jove protagonista que s’ha d’enfrontar a una sala petita amb dues fileres d’espectadors a peu d’escenari. Durant gairebé una hora i mitja, ell és qui porta tot el pes de l’obra. En aquest temps, ha de mostrar una metamorfosi de noi simplement introvertit a desfermadament turmentat.

La història que ens explica Gerard Guix ens és prou coneguda, però diguem que poques vegades tenim l’oportunitat de conèixer el seu entramat. L’escenari és l’habitació del Ricard i els espectadors hi som a dintre, situant-nos en una posició privilegiada de voyeur que ens estimula a pensar què fa que el protagonista, un adolescent, faci de les seves inquietuds insatisfetes greus problemes. No és casual que a l’habitació del Ricard no entri en cap moment el pare, la mare o la germana, com tampoc no entraven a la cambra de Gregor Samsa, l’entranyable i també turmentat personatge de Kafka a La metamorfosi. Tant Gregor com Ricard mengen a l’habitació, són éssers estranys en la seva pròpia casa, víctimes de la societat.

I les pregunten que planegen: qui té la culpa d’això? Un s’exclou o l’exclouen? L’aïllament és voluntari o obligat? Gràcies a l’ambient tan íntim del petit espai de la Sala Beckett i a la magnífica feina de Quim Àvila, podem plantejar-nos si entre tots no estem creant Gregors Samsas del segle XXI i si enlloc d’ajudar-los, no els estem convertint en petits (o futurs) monstres.

_______

Ricard de 3r / Sala Beckett (C/ Alegre de Dalt, 55 bis) / Text de Gerard Guix / Direcció de Montse Rodríguez / Interpretació de Quim Àvila / 80 minuts / 12 euros / www.salabeckett.cat