En una ciutat putrefacta i on regna la llei del més fort, l'albí Logan Harnett intenta mantenir-se al poder
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena
Hi ha molts motius pels quals s’hauria de llegir Ciutat de Bohane (o en castellà Ciudad de Bohane) i un d’ells, i potser el més important, és que avui dia es publiquen poques òperes primes que siguin tan atrevides, tan valentes i tan potents com la primera novel·la de Kevin Barry. En una ciutat putrefacta i on regna la llei del més fort, l’albí Logan Harnett intenta mantenir-se al poder amb l’ajuda de la seva dona i de la seva mare, tot dirigint el seu fidel grup de Pixavins contra l’amenaça de les famílies del nord. Massa acostumat a l’actual status quo i a la vida quasi burgesa que porta, en Logan perd de vista que l’enemic a vegades no és a fora sinó a dins de casa, i quan els del nord vulguin, un cop més, disputar-se l’hegemonia de Bohane amb una nova i sagnant Contesa, alguns dels Pixavins més lleials aprofitaran per a qüestionar al seu actual líder…
Amb una premissa d’aquestes característiques, qui llegeix no té més alternativa que deixar-se endur per la trama i veure com corre la sang. I és que a Bohane en són molt, de bèsties. Però els habitants d’aquesta ciutat irlandesa i allunyada de la mà de Déu, contra tot pronòstic, també s’enamoren i s’enyoren de temps passats i millors. És així que tres dels personatges principals (el Logan; la seva divertidíssima mare, la Nina, i el sempre sorprenent Gant) destaquen per la seva humanitat i és difícil no admirar amb quina personalitat s’enfronten a l’adversitat. Allà on s’amaga la violència més descarnada és possible trobar-hi l’ànima més malenconiosa…
Com tota bona novel·la d’aventures (i crec que qualsevol lector de Joc de trons s’ho passaria la mar de bé dins de Bohane i amb els personatges d’en Barry) Ciutat de Bohane disposa de grans escenes èpiques, de paisatges prenyats d’imaginació i de detalls que farien les delícies tant dels fans del cinema de gàngsters com dels seguidors de Nick Cave o Tom Waits. El pecat, se’ns diu tot just començar la novel·la, surt del riu Bohane, que dóna nom a la ciutat, i ho impregna tot; però la novel·la es desenvolupa gràcies a com es posicionen les persones davant del pecat, i és així que la redempció és possible per aquells que la desitgin. No és fàcil, tanmateix, fugir de la temptació del poder, i un dels grans encerts del Barry és haver construït un paisatge on la premsa, els rituals bèl·lics i els vicis juguen un paper importantíssim a l’hora de dissenyar el futur social i polític de la ciutat. Entretinguda, fascinant i estèticament arriscada, Ciutat de Bohane ens arriba de la mà de Raig Verd editorial després d’haver guanyat el Premi IMPAC. Ofereix un món complex i ric del qual se’n podrien treure encara unes quantes novel·les més.
Club Editor publica la traducció de Maria Bohigas d''Els miserables', el clàssic de Victor Hugo…
El documental de Kike Maíllo reconstrueix el cas de la catalana que va fingir haver…
L'autor publica 'Aquell estiu enmig del temps', novel·la sobre tres generacions d’una família narrada a…
'Elogio del fracaso' és un assaig de Costica Bradatan que reflexiona sobre aquesta qüestió a…
La novel·la de Paloma Bravo 'Polis y cacos' reconstrueix el passat d'una classe d'escola davant…
A 'El somni del jaguar' Miguel Bonnefoy rastreja les seves arrels amb una novel·la que…