Sebastià Bennasar / @sbennassar
Víctor del Árbol és un rara avis en el món de la literatura hispànica. De família humil, aquest home que va ser Mosso d’Esquadra sempre havia somiat amb ser escriptor i el seu somni li ha arribat a través de la novel·la negra i gràcies sobretot a les vendes de França, tot i que ell s’estigui esforçant dient que no és un escriptor de novel·la negra i que reivindiqui constantment que el que existeix és la literatura negra, el paraigua sota el qual situa la seva obra.
Després de l’èxit de La tristeza del samurái (Alrevés), que va obtenir el premi a la millor novel·la negra publicada a Europa, i de Respirar por la herida (Alrevés), ara ha obtingut un premi que es pot menjar, un magnífic pernil de pota negra proporcionat per l’empresa Julián Martín, i de més de set quilos de pes, guanyat amb Un millón de gotas (Destino). El premi s’atorga en el marc del Congrés de Cinema i Novel·la Negra de Salamanca i constitueix un premi de la crítica a una obra publicada i, a més del pernil, comporta que el guanyador comparteixi els seus coneixements en una conferència amb els congressistes.
I va ser en aquest marc en què Víctor del Árbol va reivindicar tres conceptes claus que formen part de l’argumentari que en els últims temps han nodrit les seves intervencions públiques: ambició, antiheroi i literatura negra. “L’ambició hauria de ser el que mou la literatura, la màxima aspiració d’un escriptor, que no ha de competir amb ningú més que amb si mateix”, va assegurar l’escriptor, que va afirmar que “el lector té el dret a llegir obres consistents, la literatura és art i en el nostre cas l’art ho fem amb la paraula que va més enllà de l’entreteniment, ha de ser una eina combinable amb l’honestedat per conduir-nos a l’exploració de la condició humana que hauria de ser la literatura “. Del Árbol va explicar que era una mica ridícul haver de reivindicar que les obres estiguin ben escrites, “però no ens queda més remei. Per sort la collita de l’últim any en la novel·la negra espanyola ha estat excel·lent “.
L’autor d’Un millón de gotas (Destino) també va destacar la importància de l’antiheroi com a personatge principal de les seves obres i va carregar les tintes contra la falsa ideologia americana per acabar reivindicant aquests personatges amb els quals tots vam acabar empatitzant, que van molt més enllà perquè ens acosten al món real. “El més fotut és que si no hi ha Déu, no hi ha ningú a qui carregar-li les culpes més que a un mateix, per això empatitzem amb ells i per això en les meves novel·les l’heroi no és el protagonista perquè ningú pot arribar a ser aquesta perfecció”.
I finalment el concepte de literatura negra que va esbossar assegurant que “el mal i el bé existeix i tots nosaltres sabem el que està bé i el que no està bé, perquè altrament cauríem en el nihilisme. Jo crec que els autors de novel·la negra són molt moralistes i fan una recerca de la justícia que està entre el bé i el mal”. Com no podia ser d’altra manera, la conversa va fluir per múltiples camins i influències literàries, noms que van sortir i es van posar sobre la taula, des dels Apuntes del subsuelo de Dostoievski fins a l’obra de Jim Thompson, passant pel Quixot o La conxorxa dels ignorants. Al final, ganes de molt més. Per sort ens queden els llibres.
