Un irregular ‘souvenir’ al teatre Tantarantana

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Dins d’El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona, Arsènic Art Studio presenta al Teatre Tantarantana el muntatge Souvenir: Solucions al turisme de borratxera políticament incorrectes de Fèlix Pons, amb direcció i interpretació del mateix Pons, acompanyat per l’actriu Paula Màlia. Tal com ens diuen en la introducció, Souvenir es presenta com una mena de “tripartit” teatral.

En primer lloc, “tres trames que s’entrellacen: la primera: un director de teatre barceloní es tanca en una biblioteca de Berna per escriure una obra sobre el turisme. La segona: el propietari d’un dels últims videoclubs de Barcelona, cineasta amateur, es veu forçat a tancar el seu negoci per pressions immobiliàries. I la tercera: una sèrie de ciència ficció que transcorre l’any 2050, en una Barcelona distòpica dividida entre partidaris i detractors del turisme”. En segon lloc, “tres llenguatges escènics diferents: la conferència, que serveix per articular un discurs sobre el turisme en diferents etapes històriques; la fotonovel·la, on el que passa dins de la pantalla influeix en el què passa fora; i el teatre d’objectes per recrear escenes de ciència ficció”. Finalment, “tres punts de reflexió sobre el turisme: El paper d’una capital cultural històrica de la Mediterrània al segle XXI, la frontissa entre Àfrica i Europa i l’Europa del Sud com a “balneari” de l’Europa del Nord”.

Amb aquests plantejaments ja es veu que l’obra és molt ambiciosa i que la temàtica i el títol resulten atractius. El producte que veiem a l’escenari, però, resulta irregular, amb alts i baixos. És una llàstima que s’explotin més els aspectes fàcils com per exemple tota la trama del propietari cinèfil del videoclub i la sèrie amb tocs gore que filma amb el turista que es pixa a la porta del seu local. En canvi, es dóna menys pes a altres aspectes més interessants com els punts de reflexió sobre el turisme que proposen en la presentació i que queden força diluïts.

En favor del muntatge s’ha de dir que les interpretacions de Pons i Màlia són bones, que el to de comèdia és encertat, que l’arrencada amb la trama del director teatral i la bibliotecària a Berna, i el format conferència és brillant. Un dels aspectes més destacables és el discurs sobre els antecedents del turisme des del Grand Tour cultural dels viatgers anglesos i alemanys del segle XVIII cap al sud d’Europa, fins a les arrels en la mitologia nòrdica en la figura d’Odin, el déu viatger, la fúria espiritual que el converteix també en déu de la inspiració poètica i de la saviesa per la qual arriba a sacrificar un ull en el pou de Mimir. Pretext, aquest de l’ull -símbol del coneixement i la predicció-, que serveix d’enllaç amb les altres trames argumentals de l’obra, cosa que té la seva gràcia tret que, com he dit, l’obra és ambiciosa però el resultat no està a l’alçada de les expectatives.

La utilització dels tres llenguatges escènics és correcta, però el que més falla és la integració de les tres trames en un teixit teatral sòlid i els tres punts de reflexió, que haurien pogut donar més suc, s’insinuen però queden diluïts en una amalgama que es decanta per la comicitat fàcil que acaba fent que es perdi l’interès. Ja que en l’obra esmenten Billy Wilder, mestre indiscutible de l’art comèdia cinematogràfica i que defensava que l’èxit resideix en un guió ben construït ( “el més important és tenir un bon guió”), el que més es troba a faltar en Souvenir és precisament un text sòlid que articuli aquesta diversitat de trames, llenguatges i reflexions en una obra amb més cara i ulls. Insisteixo que és una llàstima, sobretot avui en dia en què anar al teatre et costa, gairebé com a Odín, un ull de la cara.

________

Solucions al turisme de borratxera políticament incorrectes / Teatre Tantarantana (Carrer Flors, 22) / Texto i direcció de Fèlix Pons / 90 minuts / De 10 a 15 euros / Fins el 21 de juny / www.tantarantana.com