La minisèrie de Netflix La señal comença bé, té un primer capítol que enganxa, que obre expectatives, però a partir del segon l’interès es va perdent fins a abocar-nos a un desenllaç que no s’aguanta fàcilment. La protagonista és una astronauta que mor en un suposat accident d’avió quan tornava a casa després d’una missió per l’espai exterior. Allà va descobrir alguna cosa que la va convertir en una mena de perill que calia eliminar. Que la caiguda de l’avió no es deu a un accident sinó a una acció deliberada no és cap misteri. De fet, el suspens rau en la qüestió de si la seva parella i la seva filla aconseguiran lligar fils i trobar una explicació de tot plegat.
Aquesta protagonista, a més, patia problemes de salut mental amb episodis psicòtics, així que no era una candidata adequada per sumar-se a la missió. A mesura que la seva família investiga, també ho fan les autoritats federals, que creuen que l’home i la seva filla poden tenir informació rellevant sobre el cas. D’altra banda, es filtra una gravació de so on se sent l’astronauta entrant a la cabina de l’avió just abans de caure, cosa que fa pensar els mitjans que ha estat ella qui ha provocat la catàstrofe.
La cosa es va fent gran en cada capítol, desapareixen persones i apareixen d’altres que semblen tenir una informació rellevant. Malauradament, la tensió perd força ràpidament i acaba esdevenint una història una mica plana amb personatges estereotipats, com el de la nena, que és la típica filla petita molt intel·ligent, que no accepta la realitat que li expliquen i que pot tenir la clau de tot. Aquest tipus de personatges infantils, molt trillats, acostumen a ser una mica insuportables.
Aquesta sèrie alemanya és d’aquelles que fan catàleg a Netflix, que no són especialment bones, però com que no és gaire llarga, és fàcil veure-la i més fàcil encara començar-la, ja que la premissa pot atrapar els espectadors. Ara bé, unes setmanes després de la seva estrena sembla haver passat a millor vida i ningú ha reclamat una segona temporada.
