Víctor Bargiela / @VictorBargiela
David Diop (París, 1966) va créixer al Senegal des dels cinc anys fins que va tornar a França per estudiar a la Universitat de la Sorbona. Des de 1998 treballa a la Universitat de Pau (Nova Aquitània), on centra la seva recerca en la literatura africana francòfona del segle XVIII. La seva segona novel·la, Germans d’ànima (Anagrama), va ser nominada a múltiples premis literaris francesos, d’entre els quals destaquen el premi Goncourt, el Renaudot o el Medicis. Va rebre l’Ahmadou-Kourouma suís, el Los Angeles Times Fiction Book Prize estatunidenc, el premi Strega Europeu d’Itàlia i l’Europese Literatuurprijs dels Països Baixos i l’International Booker Prize.
El 2023 va publicar la seva tercera novel·la, La porta del viatge sense retorn, que arriba a Anagrama en català i en castellà amb la traducció d’Anna Casassas. i Rubén Martín respectivament). La història ens transporta al Senegal de principis del segle XVIII a través de les cartes de Michel Adanson, un personatge històric que es va dedicar a l’estudi de la botànica i, entre d’altres, va descriure els baobabs i els silurs. La seva figura va quedar eclipsada per altres acadèmics de l’època com el suec Carl von Linné. Adanson mor al començament del llibre i reneix com a protagonista de la novel·la a través dels quaderns que deixa escrits per a la seva filla Aglaé, on li explica el seu secret millor guardat: la veritat sobre el viatge que va fer al Senegal quan era jove per estudiar la flora del país de la teranga.
David Diop.
La ficció s’entremescla amb la realitat a través de les vivències que David Diop imagina durant aquest viatge, que ens presenta el Senegal a través dels ulls d’un acadèmic del segle XVIII amb una visió de la vida poc habitual i extremadament respectuosa per a l’època. Descriu els paisatges del Senegal, des de Saint Louis fins al desert de Lompoul i l’illa de Gorea i explica les creences i els costums de l’ètnia wòlof, que avui dia representa un 45% de la població senegalesa i estén la seva llengua nigerocongolesa (el wòlof) com a llengua franca arreu del país -llengua que Adanson va aprendre i de la que ens n’arriben petits fragments al llarg de la novel·la.
Diop planteja una reflexió entorn l’esclavitud a través d’una història que es presenta sense afegir avaluacions morals, que queden a la llibertat del lector. El llibre entreté i remou a la vegada, aconsegueix atrapar a través d’unes escenes àgils i uns personatges ben definits i ofereix una perspectiva àmplia a l’Àfrica colonial i, més concretament, a la crua realitat del Senegal sota domini francès i les relacions que es donaven entre colons i colonitzats.
