Crims i acció a Vitòria

Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA

Un doble assassinat descobert a la catedral de la ciutat de Vitòria en una data assenyalada per a la població és el punt de partida d’El silencio de la ciudad blanca (Planeta), una història amb la que després d’escriure novel·les històriques, Eva Gª Sáenz de Urturi s’estrena en la novel·la negra. Un assassí camina pels carrers de Vitòria, al crim de la catedral li seguirà un altre a la Casa del Cordón. La por ha tornat a la ciutat. Què vindrà després?. La incògnita es troba en què els fets s’assemblen massa per ser casualitat als ocorreguts vint anys abans a les mateixes terres. En aquell temps, Ignacio Ortiz de Zárate va ser l’encarregat d’investigar el cas on les proves el van portar a  detenir el culpable, el seu germà bessó Tasio. Dues dècades després, quan tot just Tasio està a punt de sortir de la presó, els crims tornen a la ciutat del País Basc. Unai, també conegut com kraken, és un jove expert en perfils criminals i serà ell l’encarregat de desxifrar el misteri. Unai, però, no estarà sol, comptarà amb la seva companya Estibaliz i amb la sotscomissària Alba, amb la que estableix una relació complicada i ambigua.

El silencio de la ciudad blanca presenta una trama complexa on el lector farà salts temporals. L’escriptora teixeix una historia del present i una altra del passat, aparentment sense connexió però, ¿es trobaran? On?  Amb aquesta divisió temporal no sols mostra agilitat per fer encaixar les peces sense grinyolar, sinó que Sáenz de Urturi sap administrar i gestionar els temps i les velocitats a la narració. Al present l’acció és constant i al passat la intensitat va in crescendo. El resultat de tot plegat és un llibre que una vegada obert costarà molt tancar-lo. És, a més, una trama que guia al lector perquè elabori les seves teories però sense que el lector arribi a la conclusió correcta abans d’hora. Aquesta habilitat per dosificar informació, l’aliment de la intriga i la bona gestió de la velocitat van acompanyats de sorpreses i girs que ajuden a captar i mantenir l’atenció del lector.

L’escriptora aprofita la novel·la per passejar el lector arreu dels carrers d’una Vitòria antiga i captivadora. Eva Gª Sáenz camina pels monuments emblemàtics de la ciutat, els seus carrers, la seva historia i tradició, mostrant un indret que després de llegir l’obra el lector voldrà conèixer en persona si no ho ha fet ja. Aquest magnètic escenari i l’ambientació tan ben aconseguida és un dels punts clau d’aquesta historia. Vitòria és un personatge amb vida, poderós, present en tot el llibre.

Amb molt menys pes, també fan acte de presència les llegendes i la mitologia basca per ser un ingredient que, escampat en petites quantitats ben mesurades, li dóna a la història un aire de peculiaritat i personalitat pròpia que incrementa el seu atractiu. El que neix d’aquest còctel és un llibre que sorprèn molt positivament, atrapa des de la primera pàgina i no el decep al final. Una novel·la negra fàcil de llegir i entretinguda, que supera tòpics per erigir-se en una historia trepidant i ben escrita.

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

• Ofrena a la tempesta, Dolores Redondo (Columna/Destino).
• La violència justa, Andreu Martín (RBA Libros).
• Los amantes de Hiroshima, Toni Hill (Debolsillo).
• Proyecto XI, Francesc Blanco (Suma de Letras).
• La música dels camaleons, Jordi Cervera (Bromera).