Elogi de la diferència

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Després del seu doble pas pel Teatre Lliure es pot veure altra vegada, ara al Poliorama,  El curiós incident del gos a mitjanit, un muntatge que ha rebut diferents premis i reconeixements. L’obra de teatre segueix de forma fidel la novel·la original de Mark Haddon i ha estat adaptada als escenaris per Simon Stephens. La direcció és de Julio Manrique i compta amb un repartiment extraordinari en el qual destaca, és clar, Pol López, qui roman tota l’estona a l’escenari i en actiu. López interpreta el personatge de Christopher, un jove afectat per algun tipus de deficiència, el nom de la qual no es menciona però que se suposa que correspon a la síndrome d’Asperger.

La mort d’un gos, un estrany assassinat nocturn, de fet, encara que la víctima no sigui humana, fa que Christopher, un xicot molt ben dotat per les matemàtiques però amb la problemàtica inherent a la seva disminució o diferència intenti esbrinar qui ha estat l’autor d’aquell acte violent del qual, al principi, ell mateix és culpat per la policia. Aquesta investigació serà molt més que això, desembocarà en donar a conèixer al noi la realitat de la seva situació familiar i li amollarà prou motius per intentar sobreviure en un món exterior hostil.

L’obra es mou entre elements tragicòmics i reivindica la diferència. Darrerament el cinema i el teatre s’interessen força per l’adaptació d’aquestes persones amb problemes però que són capaces de tirar endavant tot i que, no ens enganyem, precisen d’ajudes constants i sovint el tema, quan passa a un nivell literari o teatral, el mateix que l’Alzheimer, té un cert component d’idealització o ens enfronta amb limitacions poc profundes.  L’autor del llibre original va treballar en el camp de l’educació especial i sap del que parla però pot resultar enganyós pressuposar que tots els autismes són tan eficients.

L’escenografia és senzilla, utilitza recursos audiovisuals molt efectius i intel·ligents en la segona part, amb motiu de l’anada a Londres del protagonista. L’intent de focalitzar l’acció a l’entorn de Christopher fa que en algunes ocasions es percebi com una mena de confusió general i una mica de desordre que desconcerta.  L’adaptació fidel a la novel·la representa una certa servitud i exigeix una durada una mica excessiva que perjudica el conjunt i el ritme. Malgrat aquestes limitacions l’obra emociona i diverteix i el gran protagonista principal, tot i que en alguns moments potser exagera en excés, aconsegueix un gran realisme en el seu retrat d’aquest noi coratjós a la seva manera, amb una gran afició per les matemàtiques i reflexions sorprenents que ens enfronten amb aquests móns centrats en aspectes molt concrets, habituals en els espectres autistes més benignes.

La representació juga amb la ficció i sovint no sabem del tot si estem davant de la història real o de la posada en escena del llibre escrit pel protagonista. Es aquesta una obra que pot agradar a un tipus de gent molt diferent, que ens immergeix en aspectes humans que potser no coneixem o coneixem poc, i que compta amb uns actors brillants, que acomboien aquesta presència constant de Pol López, en una actuació que imaginem esgotadora. Pràcticament el seu personatge no para de pensar en veu alta i explicar-nos les seves dèries al llarg de les més de dues hores que dura la representació. No és estrany, doncs, que el teatre s’ompli i que els aplaudiments siguin llargs i sincers, encara més en acabar un breu epíleg que ajuda a desdramatitzar la història amb la seva divertida ironia.

________

El curiós incident del gos a mitjanit / Teatre Poliorama (La Rambla, 115) / Text de Mark Haddon / Direcció de Julio Manrique / Adaptació de Simon Stephens / Traducció de Cristina Genebat / 2 hores i 25 minuts / De 10 a 26 euros / www.teatrepoliorama.com