Una bona clatellada (per canviar el món)

Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena

I vet aquí una estrena, Realpolitik, que serveix per calibrar els nivells de falsa cerimoniositat i de presumpta correcció moral del nostre país. Ningú no vol fotre un bon clatellot a un president, a una secretària d’Estat, a una vicepresidenta, a un ministre. No s’ha cridat mai en cap bar, mentre es mira la televisió o llegint el diari: “Tots aquests es mereixen una bona hòstia.” La frustració mai no s’expressa a cops i a bufetades. Oi?

La companyia Teatre de l’Enjòlit ens pregunta, a Realpolitik, què significaria que una bufetada pogués canviar el panorama polític del nostre país. I amb tota la mala llet, portant fins al límit la definició (o la pregunta per la definició) de violència justificada, ens pregunta: tu ho faries? És una pregunta que no a tothom deu fer gràcia; pel que es veu, en altres representacions del muntatge fins i tot va arribar a ser força irritant. Però més que irritant, aquest humor és un corrosiu que per un moment expressa el sentiment de molts ciutadans que se senten fora de l’esfera política, incapaços de fer front a les necessitats pròpies i del seu país, i tot a partir d’un gest (un símbol?, una idea?) tan senzill com una bufetada. Amb la màgia del teatre i de la ficció es planteja un “I si…?” que, com la mateixa obra ja s’ocupa de contextualitzar amb projeccions de bufetades i cops de puny reals (imatges de Bush, Berlusconi, Aznar), no deixa de ser possible a cada instant.

I és aquí, en aquesta possibilitat que ofereix la ficció a partir de la pròpia realitat, que alguns riuen amb llibertat, reconeixent potser la paròdia, la exageració i el disbarat, i a d’altres se’ls glaça la sang a les venes, perquè la violència és real, l’amenaça, perillosa, i el contingut de l’obra, potser, massa explícit. La pregunta no es converteix, llavors, en: Tu ho faries?, sinó en: Quin de tots els personatges ets? En quin et convertiries?

Teatre de l’Enjòlit té molta carrera plantejant-nos dilemes interessants i obres contundents, i Realpolitik és concisa, va al gra i sap perfectament què vol i com ho vol. Amb aquesta producció, co-escrita entre Carles Fernández Giua i Elias Barberà, els actors i actrius ofereixen interpretacions a l’alçada de les seves possibilitats i responen perfectament a allò que els demana la trama. Com han explicat en un col·loqui posterior, tots ells han begut de vivències personals per donar veu als seus personatges. Una altra vegada més, doncs, la relació entre teatre i realitat es difumina (el perill creix?). I què millor que ho faci en una obra tan provocadora i hilarant com aquesta.

_______

Realpolitik / La Seca Espai Brossa (C/ Flassaders, 40) / Text d’Elies Barberà i Carles Fernández Giua / Direcció de Carles Fernández Giua / 80 minuts / Fins el 5 de març de 2017 / de 12 a 20 euros / www.laseca.cat