El dolor que ensenya a viure

Patricia Tena. Barcelona

Maria Hesse és una il·lustradora andalusa que va adoptar aquest cognom artístic després d’haver llegit Demien, de Herman Hesse. Assegura que porta dibuixant des dels sis anys, tot i que durant una època es va “despistar” i va acabar diplomant-se en Educació Especial. Ha treballat per editorials com Edelvives i revistes com Jot Down o Maasai Magazine, encara que les seves il·lustracions han conquerit a la gran majoria de públic gràcies a xarxes socials com Instagram, eina que li ha donat l’empenta que necessitava. Ara publica Frida Kahlo: Una biografia (Lumen), un llibre que, a més d’il·lustrar, també ha escrit.

La pròpia Hesse reconeix que acceptar aquest encàrrec ha estat un repte, ja que ella mateixa va qüestionar-se si era necessari un altre volum quan ja s’ha escrit tant sobre la pintora mexicana.  La resposta, després de veure el resultat, és que sí. Calia un llibre com aquest. Frida adornava les seves històries segons el moment vital en el que es trobava. Per exemple, els seus pares van mentir sobre la seva edat a l’hora de matricular-la a l’escola perquè havia passat uns anys a casa degut a l’escoliosi que patia. En canvi, ella sempre explicarà una altra versió més rebel en la que va ser la seva decisió canviar la data de naixement (1907) per coincidir així amb la de l’inici de la revolució mexicana (1910).

A Frida: una biografía, Maria Hesse traça en primera persona un passeig per la seva vida real, però també ens mostra aquest món de somnis que a Frida li agradava inventar. La il·lustradora reinterpreta alguns dels seus quadres més famosos com Lo que el agua me dio, Las dos Fridas, La columna rota o La Venadita, entre d’altres.  Les seves versions, repletes de detalls, són molt lloables però encara resulten més encisadores les que recreen la vida de la pintora; les que sorgeixen directament de la imaginació de Hesse (i amb el seu particular estil) i que ens mostren moments com l’accident, la seva estada a l’hospital, el seu amor per la cultura mexicana (amb Catrinas o fins i tot una recepta de mole!), les infidelitats de Diego Rivera (retractat amb la seva cunyada Cristina com paneroles) o la seva passió per la natura i els animals. I, com ens ha mostrat l’autora en moltes de les seves il·lustracions, el segell de la casa: cors sagnants que es ramifiquen pel cos de la protagonista en forma de vegetació. Una imatge que ara, més que mai, sembla que  hagués guiat a Hesse per un camí que, sense saber-ho, la portaria finalment  a Frida.

Si us agrada Frida Kahlo com a pintora, com a dona, com a personatge, com a icona… regaleu-vos uns instants per conèixer la interpretació que en fa Maria Hesse (una de les grans il·lustradores del nostre país). Trobareu una obra d’art dins d’una obra d’art. Un llibre que reflexa de forma sensible la vida i obra d’una dona que ens va ensenyar que a vegades necessitem el dolor per valorar l’alegria i que el patiment ens pot fer entendre que cal esprémer la vida al màxim. Visca la vida! Visca Frida! Visca María Hesse!