Categories: LLIBRES

La banalitat del mal

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Les bones notícies no deixen d’arribar-nos, i ara vénen des de lluny, des de Flandes. Ací, l’escriptor Jeroen Olyslaegers ha creat una novel·la de reflexió, de dolor i de la crueltat humana, i tot açò dintre d’un tema força explotat (literàriament) com és el nazisme. Així i tot, malgrat tractar-se d’un tema comú hi ha peculiaritats que fan de Voluntat (Amsterdam en català amb traducció de Maria Rossich i Seix Barral en castellà amb traducció de Marta Arguilé) un llibre diferent. Som-hi.

Voluntat conta la història d’un policia belga que, durant l’ocupació nazi, aconsegueix mantenir dues cares, un Dr. Jeklyl i Mr. Hide obligat per les circumstàncies. En un moment tan embullat el fet de no posicionar-se pot acabar amb la teua vida, i més durant el nazisme. Vull pensar que a l’època hi havia moltes persones com el nostre protagonista, obligades a cometre veritables aberracions i que a les nits els hi costava dormir per la culpabilitat. El protagonista de la novel·la, Wilfried Wills, narra la història al seu besnét, un relat en què tracta de justificar-se pel paper que va jugar durant l’ocupació, al mateix temps que manté una ambigua relació amb el seu cunyat, qui també era policia. Segons tinc entès, aquest tema de col·laboracionisme amb el nazisme no ve de lluny, sinó que el mateix Olyslaegers va trobar-se amb un cas dintre de la seua família, amb un avi nacionalista flamenc que va col·labora amb el nazisme, el 1942 a Anvers amb la total participació de la policia local de la ciutat.

Dintre dels personatges, a l’altra banda de la narració trobem Yvette, una criatura gairebé irresistible per al nostre protagonista, qui es desfà amb els afalacs més poètics que té guardats al cor. Aquesta figura atorga sensualisme, amb una trobada sexual entre ambdós deliciosament descrita. A més a més, també hi trobem en Lode, personatge que (almenys a mi) no m’ha acabat de quedar clar si la seua ajuda als jueus és per una qüestió ètica i per qüestions econòmiques, doncs l’ajuda no és debades. L’oposició la trobem amb en Baardje, un antisemita, d’aquestes persones fortament convençudes del fet que els jueus eren els culpables d’absolutament tot.

Els temes que s’hi tracten són la culpa i la necessitat del perdó, però (heus aquí una de les novetats) sobre la banalitat del mal, ja que durant tota la novel·la veiem un intent d’anàlisi sobre quins són els factors que fan que un bon home acabe fent barbaritats ideològiques i físiques. L’estil també és remarcable, directe i precís (com cal) fins a fer-nos sentir que hi ha alguna cosa de nosaltres en el protagonista tot i la manca de coincidències. Amb aquesta forma de narració les reflexions ocupen el gruix del llibre, deixant de banda les prototípiques narracions de “els nazis són dolents” i endinsant-nos en els perquès de la situació. Ací veig jo el principal motiu del triomf d’aquest llibre, en donar per sabut que això que va passar és una de les majors desgràcies humanes però també en buscar les històries que mai no destaquen. A l’estat espanyol també caldria fer aquest exercici dels motius que varen portar a la gent a col·laborar amb Hitler, però clar, veient com funciona la capacitat d’autocrítica espanyola pot ser que acabaren fent una lloança nacionalsocialista, així que més val que no s’hi escriga res.

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres: