Félix Ontañón. Barcelona
Hans Fallada va ser un escriptor alemany nascut el 1893 i mort el 1947, que en vida no va tenir massa èxit literari. Des de petit, la seva vida va estar marcada per l’infortuni; propens a les depressions, amb tendència al suïcidi, addicte als fàrmacs i a la morfina, va ser internat durant un temps en un centre psiquiàtric, on va decidir dedicar-se a la literatura. El 1920 va debutar amb la seva primera novel·la, El jove Goedescha, i el 1932 li arriba el reconeixement internacional amb la novel·la I ara què, homenet? Durant el nazisme va ser un autor no desitjat però, així i tot, no va haver d’abandonar Alemanya.
Quan l’abril de 1945 l’Exèrcit Roig entra a Feldberg (Alemanya), un comandant soviètic demana a Fallada que assumeixi l’alcaldia i convoqui eleccions, però a Feldberg s’hi van oposar, cosa que el va portar a una nova depressió i a ser internat novament. En sortir, l’escriptor Johannes R. Becher, de retorn del seu exili a Moscou, ofereix a Fallada uns arxius de la Gestapo sobre un matrimoni corrent, els Hampel, que decideix oposar-se a Hitler i a la seva dictadura, mitjançant el repartiment de postals per diferents punts de Berlín amb consignes contràries al Tercer Reich. Amb aquest material, Hans Fallada escriu Sol a Berlín en tot just vint-i-quatre dies i es publica el 1947, mesos després de la seva mort per una sobredosi de morfina. El llibre es converteix en un èxit de vendes i des de llavors és traduït a diverses llengües. Aquí ha estat publicat íntegrament per primera vegada en castellà a Maeva (amb traducció de Rosa Pilar Blanco) i en català a Edicions 1984 (amb traducció de Ramon Moton), sense les retallades que va tenir l’edició de 1947 i amb un capítol inèdit.
Otto i Anna Quangel són un vell matrimoni que després de saber de la mort del seu fill al front, decideix que cal aturar la barbàrie nazi, per la qual cosa ideen un pla consistent a escriure unes postals amb frases contrària a Hitler per aixecar la consciència del poble alemany. Van deixant les postals per diferents punts de Berlín, una idea tan simple que difícilment pot causar algun efecte, però que fa posar la Gestapo en guàrdia, pensant que es tracta d’un complot perfectament organitzat per algun grup subversiu. Al voltant dels Quangel, aniran apareixent una sèrie de persones que quedaran marcades per aquestes postals: la núvia del fill mort, la veïna jueva, una família totalment addicta al règim nazi, la cartera que veurà les barbaritats que comet el seu fill, fins i tot el comissari de la Gestapo encarregat de descobrir els autors dels escrits.
La novel·la és un relat de la gent corrent en l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial, i el seu dia a dia. Gairebé no fa referència a la situació en el front de batalla, encara que sí al lent augment dels bombardejos sobre la ciutat. Fallada descriu amb un realisme cru el que va ser l’Alemanya nazi, una Alemanya amb els camps de concentració i les presons plenes d’innocents, on no es podia confiar ni en el veí, on les delacions estaven a l’ordre del dia, on et podien detenir per tenir una ràdio, perquè suposadament escoltaves emissores enemigues durant la nit.
És una novel·la escrita amb un llenguatge clar, senzill, amb un realisme punyent, feta amb les entranyes, de vegades brutal, que posa un nus a la gola de ràbia i impotència, que oprimeix el cor del lector. Però sobretot és un homenatge als anònims herois alemanys que es van oposar a la barbàrie nazi, una resistència alemanya poc coneguda i menys tractada en els assajos sobre la Segona Guerra Mundial. Sol a Berlín és una obra sobre la lluita per la llibertat; com diu l’autor, «la vida indomable triomfa sempre sobre l’oprobi i les llàgrimes, la misèria i la mort.» Meravellosa novel·la.
