Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Parlar d’El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Márquez, és difícil, perquè se n’ha escrit tant al respecte, se n’han fet tants estudis, que poca cosa puc afegir ara (per no dir res), quan només he fet una simple lectura del llibre i m’he emocionat amb la història de Florentino Ariza i Fermina Daza. Però és precisament pels sentiments que m’ha transmès aquest llibre, que sento la necessitat de compartir les meves impressions, suposo que amb la voluntat de contagiar les ganes d’endinsar-se en aquesta novel·la, perquè en molts casos, aquests grans clàssics del segle XX es queden en la llista de pendents però no s’acaben de llegir, com, de fet, m’estava passant a mi. Fa anys vaig llegir Crónica de una muerte anunciada, Cien años de soledad, El coronel no tiene quien le escriba, Memoria de mis putas tristes i La increíble y triste historia de la càndida Eréndira y su abuela desalmada, però deixava El amor en los tiempos del cólera per al moment adequat, que no arribava mai, com em passa amb altres moltes grans obres mestres de grans autors contemporanis (la que se suposa que és la millor, per al final!).
D’un curs de literatura que vaig fer fa temps, em queda el record de què García Márquez volia escriure una gran història d’amor, però no sabia com començar-la, i que algun altre escriptor hispanoamericà (no puc recordar qui) li va recomanar que llegís Anna Karenina de Tolstoi, per agafar inspiració. La va llegir i ho va tenir tot clar, o això almenys és el que ens van dir en aquell curs, el cert és que, per molt que he buscat, no n’he trobat referències al respecte. A El amor en los tiempos del cólera tenim diverses històries d’amor, però una és la principal: la de Florentino Ariza i Fermina Daza. Els dos es van conèixer quan eren joves, ell intentava seduir-la perquè s’havia enamorat, però el pare d’ella es va oposar frontalment, ja que esperava que la seva filla es casés amb algú millor, amb una bona posició social. Però com que l’amor és difícil de vèncer, el pare va decidir emportar-se la filla lluny una bona temporada, cosa que va acabar amb tota possibilitat de què aquella relació tirés endavant. Florentino Ariza, però, lluny de rendir-se, va esperar. I va esperar, tota una vida, fins que arribés el moment oportú per tornar a intentar recuperar l’amor de Fermina Daza, l’amor de la seva vida.
Reconec que al principi de la novel·la, no em sentia gaire seduït pel que estava llegint. Veia una història d’amor impossible, com tantes n’havia llegit o vist al cinema, bonica, ben escrita, amb una bona ambientació i personatges ben construïts, però no tenia la sensació d’estar llegint res que em trasbalsés en excés. Però cal tenir paciència, perquè a mesura que avança la lectura, els sentiments es van desbordant i al final, carai!, quina novel·la, quina història d’amor més intensa, profunda i dolorosa. No faré spoilers, però algunes descripcions del final estan tan plenes d’amor, tan plenes de dolor, i alhora tan plenes d’esperança, que se’t posa la pell de gallina. Alguns estudis assenyalen que García Márquez va recollir tota la tradició literària amatòria medieval i la va plasmar en aquesta novel·la i, de fet, podria ser així, perquè la història en si és bastant clàssica: l’amor impossible per la diferència de classes, la imposició paterna, la importància de la rellevància social. Aquesta podria ser la història de La Celestina, per exemple, on els personatges porten el seu amor fins a les darreres conseqüències.
La història que ens explica García Márquez té magnetisme. Temporalment, la tenim situada entre finals del segle XIX i principis del segle XX en aquella Colòmbia on el passat espanyol encara té molta presència. En aquest sentit, El amor en los tiempos del cólera és també el retrat d’una època. El còlera és l’epidèmia que va afectar aquelles zones de Llatinoamèrica i que va matar milers de persones, tot i que en la novel·la la malaltia apareix més aviat com un gran episodi del passat que encara produeix convulsions i morts. En aquells temps convulsos, res no despista a Florentino Ariza del seu amor per Fermina Daza, tot i que el caràcter d’ella s’ha endurit amb el temps. De fet, algunes de les discussions que Fermina tenia amb el seu marit, el metge Juvenal Urbino, són de traca (i, en alguns casos, molt divertides). Ella no es mostra gaire feliç en el seu matrimoni, però tampoc pensa que hi hagi cap més possibilitat, mentre que el seu marit, també amb les seves insatisfaccions, sí que es distreu amb altres lleugereses. Florentino Ariza no és un home condemnat en vida. Ell fa la seva, té diverses parelles, més llargues o més curtes, però té clar quin és el seu objectiu. No només això, ell està tan segur que aconseguirà l’amor de Fermina, que no deixa que la impaciència el despisti del seu camí ni el faci renunciar.
L’editorial Literatura Random House va reeditar no fa gaire tota l’obra de García Márquez en una col·lecció que fa bastant goig. El cert és que ha estat gràcies a aquestes noves edicions que m’he decidit a llegir El amor en los tiempos del cólera, perquè a casa tenia una de butxaca que no feia tanta patxoca. No sé si El amor en los tiempos del cólera és la millor obra de l’autor colombià, perquè tinc molt bon record de Cien años de soledad, segurament tampoc faci falta obsessionar-se per decidir quina és millor que altra, simplement gaudir de la lectura. I això és el que he fet, deixar-me endur per aquesta intensa història d’amor amb aquell gust que deixen els grans clàssics de la literatura.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
