Contes de Paulina Pi de la Serra

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Paulina Pi de la Serra (Terrassa, 1906-1991) va ser una activista cultural i militant de la Lliga. En aquest partit, a causa de la seva veu melodiosa i convincent, va ser anomenada com El rossinyol de la Lliga. Va viure a París, a conseqüència de la guerra civil, on va treballar per a Cambó, i el 1945 va retornar a Terrassa, dedicant-se a l’ensenyament dels idiomes i al periodisme, participant en programes de ràdio i impartint conferències. En aquesta ciutat va esdevenir un referent de la resistència cultural, i va participar en diferents iniciatives.

Edicions del Núvol ha recuperat l’única incursió de Pi de la Serra en la narrativa. El volum aplega quatre narracions molt diferents, originals i extraordinàriament ben escrites, que fan plànyer el fet de què Paulina Pi de la Serra no es dediqués més a fons a la literatura. De forma tardana, després de la seva mort, es va saber l’existència d’una filla secreta, fruit de la relació de Pi de la Serra amb el diplomàtic Joan Estelrich. Helena Feliu Pi de la Serra, la filla, que va viure sempre amb una família d’acollida triada pels pares biològics, va escriure un llibre, Pecat original, en el qual es descobria la relació amorosa d’aquests.

Paulina Pi de la Serra és un exemple més d’una dona suposadament lliure, ben relacionada, de família culta i relativament benestant, però encara lligada a uns condicionants morals absolutament contradictoris i conservadors. Pel que fa als homes, això sembla encara més greu contemplat des del present, quan el feminisme, en certa manera rebutjat per Pi de la Serra en el seu vessant més radical, s’ha anat imposant amb força i la igualtat entre els seus sexes ens sembla, avui, d’una lògica inqüestionable.

Les quatre narracions del recull s’acosten al conte oral i, segons expliquen, a l’autora li agradava molt parlar i es feia escoltar a causa de la seva grapa pel que fa a l’oralitat. Per als joves terrassencs dels seixanta i setanta Paulina Pi de la Serra va ser gairebé un mite, el símbol d’un món desenvolupat, avançat i culte, que no va poder ser. Pi de la Serra va patir també el rebuig de l’esquerra de l’època, ella i Estelrich eren de dretes, com el mateix Cambó. Encara resulta difícil encarar sense prejudicis tota la complexitat lligada al temps de la guerra civil, al seu abans i al seu després, i valorar personatges i produccions culturals més enllà de la ideologia i de les militàncies.

Aquestes narracions que aplega el llibre van ser publicades pels Amics de les Arts, de Terrassa. Edicions del Núvol les ha recuperat recentment i, més enllà de la temàtica i la grapa narrativa, el llibre ens ofereix una interessant introducció de Bernat Puigtobella, on retrobem l’autora i el seu context en tota la seva complexitat vital i cultural, molt lligada a Terrassa però també a la Catalunya en transformació constant de la postguerra, el tardofranquisme i la recuperació, més o menys, d’una democràcia complicada i sempre fràgil.