Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
Haig de dir que tenia moltes esperances en aquesta obra perquè ja l’havia llegida en anglès, però tenia molta curiositat per veure com era la traducció de Dolors Udina, al català i la veritat –no podia ser de cap altra manera- és que està a l’altura del que esperava. Escrita per Frank Baker el 1940 sota el títol de Miss Hargreaves ara apareix de la mà de Viena Edicions en català. A més a més, remarcar que m’agrada molt aquest afegit al títol amb El misteri de (…) que no trobem en la versió castellana (Alba Editorial, amb traducció de Pilar Vázquez), francesa o anglesa.
Aquest és un llibre de pura construcció i inventiva que parteix amb la figura d’en Norman Huntley, un fill de llibreter d’imaginació desbordant amb una forta tendència a fabular. Juntament amb el seu amic Henry, durant la seua estada a Irlanda visiten una església, i amb la intenció de passar una bona estona amb un sagristà s’inventa un personatge d’aquells que malgrat que passen els anys la gent recordarà: la senyoreta Hargreaves. Aquesta resulta ser una poetessa octogenària que viatja acompanyada d’un gos, una cacatua i una banyera. Imaginació sense límits, i una sorpresa esglaiadora quan la veuen aparèixer en persona, moment en què la ficció i la realitat s’hi barregen fins a arribar a un punt d’una còmica distorsió temàtica.
La narració feta des de la primera persona crea una atmosfera amena, subtil per a la narració i que en cap de les seues pàgines t’avorreix. A més a més, el surrealisme de la situació provocat per una imaginació admirable aporta dosis d’humor que fan que llegir siga un plaer. Seguint amb la temàtica, per a enredar-la més, els personatges envien una carta a la senyoreta Hargreaves a una adreça d’hotel aleatòria per a demanar-li una cita. Quina serà la sorpresa? Veure com hi ha una resposta afirmativa a les seues peticions. A poc a poc veus com hi ha un cert respecte cap a les mentides, ja que totes acaben fent-se realitat. Quan veuen una octogenària amb una arpa, un gos, la cacatua i la banyera no s’ho poden creure, fins i tot ells mateixos comencen a dubtar de les seues mentides.
Faré especial menció a un personatge que m’ha agradat molt, i que podria ser perfectament el substitut de la senyoreta Hargreaves. Parle del pare d’en Norman, un altre ésser humà peculiar, estrany i que s’encén els cigars amb pàgines de llibres mentre explica històries delicioses. També ell aportarà dosis d’humor, perquè tant se valdrà quina siga la pregunta que ell sempre contestarà el que li vinga de gust. Com és previsible, el pare d’en Norman i la senyoreta Hargreaves tindran una relació de pura tensió que veurem com la resoldran. Per últim, cal remarcar que no tot és humor i surrealisme. Hi ha també moments de reflexió literària mitjançant dubtes que tindran els personatges. L’orgull d’haver creat un personatge que esdevé realitat topa de cara amb la necessitat d’oblidar-la i deslliurar-se d’ella. Com veiem, una història àgil, graciosa, i ideal per a evadir-nos.
