'En aquell cel brillen estels desconeguts' és la segona novel·la del desconegut autor Stalker, una història d'éssers malignes al Sudan del Sud
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
Al llarg de la història de la literatura hi ha hagut escriptors de renom que han fet servir un pseudònim per diversos motius. No sabem qui hi ha al darrere del nom Stalker, que acaba de publicar En aquell cel brillen estels desconeguts (Raig Verd), una història al Sudan del Sud amb elements molt contraposats. Tampoc sabem per què signa amb pseudònim, l’única cosa segura és el que llegim en les seves novel·les. Aquesta darrera comença en un poblat perdut que pateix l’arribada de l’Ebola, virus que causa les primeres morts en poques hores. Per lluitar contra d’ell, hi ha el personatge del bruixot que, amb els seus mètodes místics i filosòfics no se’n surt i admet la derrota. En aquest moment el llibre ens presenta dos elements que cal tenir en compte: el Jok i el Yam. El primer és un ésser que proporciona clarividència i certs poders a qui el conté. El segon en serà la contraposició, una presència malèvola que viu fora de l’espai i el temps. Com a conseqüència del fracàs, el bruixot adopta una noia supervivent anomenada Alice, qui serà l’element conductor d’ara endavant.
L’Alice adopta també un fill, en Topi, del qual no es pot separar com a conseqüència d’uns problemes físics que l’impedeixen la mobilitat. Seran un tot, Alice i Topi, i sempre apareixeran junts, fet que els ajuda a complementar-se i a veure de quina forma avança la relació materno-filial. Aquest camí s’entrecreua amb els interessos d’un empresari farmacèutic que vol enriquir-se amb el patiment de les persones del tercer món, fent autèntiques bogeries per arribar a la seva meta. El sentiment de maldat o de bonança crea una lluita constant que ens fa reflexionar envers les actituds amb el tercer món. A més a més, l’autor(a) ens retrata com pot ser de cruel la indústria científica, fet que sovint passen per alt molts autors.
L’obra en general és correcta, una història amb detalls metafísics i de contraposició de mons ens serveix de context per a retratar la realitat que viuen molts poblats. Crec, però, que malgrat ser una bona narració, hi ha una manca de sentiment i precisió. Em falten adjectius de major pes que ajudin a transportar el lector fins a un poblat del Sudan més profund. La superficialitat amb què tracta certes actituds fa que no acabes d’acostar-te a una situació veritablement terrible de devastació, abusos i mística. L’anterior llibre de l’autor, Motorsoul (Raig Verd) sí que tenia aquesta estructura rodona que tant m’agrada, amb un llenguatge més acurat i amb major càrrega lèxica que sempre cal treballar quan volem descriure unes situacions tan llunyanes del nostre món com són les que viuen els habitants de països subdesenvolupats.
Alícia Gorina dirigeix l'adaptació feminista i polaritzada d'Albert Arribas de les dues 'Ifigènies' d'Eurípides
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…
A la pel·lícula d'Otto Preminger un addicte a les drogues surt de la presó amb…
Veure comentaris
Benvolgut Álvaro,
Gràcies per la teva atenta lectura i la crítica; ho tindré en compte. Només sóc una aficionada, no una escriptora de debò; només pretenc que la gent que compri el llibre passi una estona abstreta al metro sense repassar els embolics de la feina.
Però vaja, tens raó, una cosa no treu l'altra, oi?
Apa, milr gràcies i fins una alltra; cordialment,
Stalker