Olga Tokarczuk, una mirada a la natura i a la condició humana

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Fa pocs dies deia a les xarxes socials que la polonesa Olga Tokarczuk era una de les autores que més havien pujat en la casa d’apostes NicerOdds. Estava tan convençut de què podia guanyar el Nobel, que vaig anar ràpidament a la biblioteca a agafar dos dels seus llibres: Un lloc anomenat antany (Proa) i Sobre los huesos de los muertos (Siruela). Es dona el cas, a més, que en les properes setmanes arribarà a les llibreries una novetat seva: Cos, que publicarà Rata Books en català i Anagrama en castellà (Los errantes). Amb aquesta novel·la, l’autora va guanyar el 2018 el prestigiós premi Man Booker International, encara que originalment va ser publicada a Polònia el 2007. No sabia gaire cosa d’ella, ho reconec, però a Internet vaig veure que era una de les autores més celebrades del seu país. Truco a un amic polonés que m’ho confirma, «sí, sí, allà tothom la coneix, és una autora important», em diu.

Segons avança Rata Books, Cos és «un sorprenent viatge arreu del món, retrobant personatges històrics i fets insòlits, que ens fan veure d’una altra manera el cos humà. A Cos trobem a les germanes de Chopin, creuant Europa amb el cor del compositor en un pot; coneixem l’anatomista holandès Philip Verheyen, descobrint el tendó d’Aquil·les fent-se una dissecció a la pròpia cama; o trobem una secta religiosa, els bieguni, que obliga els seus adeptes a moure’s constantment. Tot plegat és una monumental reflexió sobre el cos humà». Una de les etiquetes que se li han posat a la seva literatura és la d’existencialista i també la de saber barrejar la realitat i la fantasia per tal de narrar fets històrics de Polònia. En una entrevista l’any passat, Tokarczuk explicava que «ser polonesa no és fàcil, suposa tot un repte, però és un lloc fantàstic per a un escriptor, perquè allà no hi ha res obvi, cal explicar-ho tot de nou i actualitzar-ho». També considera «important escriure novel·la històrica, per tal de reiterar algunes coses que han passat, però sempre utilitzant un nou llenguatge, i precisament la llengua polonesa és molt adequada per expressar coses difícils, per això tenim tants grans poetes».

Tokarczuk s’ha mostrat molt sensible als problemes del canvi climàtic, és ecologista, vegetariana, proeuropea i d’esquerres. De fet, s’ha manifestat diverses vegades en contra de l’actual govern polonès. El jurat del Premi Nobel ha destacat d’ella la seva «imaginació narrativa que representa, amb una passió enciclopèdica la capacitat de creuar fronteres com una forma de vida», fet això que es pot percebre en aquesta darrera novel·la. Tokarczuk (1962) ja va sorprendre internacionalment amb la seva obra Sobre los huesos de los muertos, on retrata la societat local, qüestionant sense embuts tant la falta de respecte per la natura com el radicalisme ambientalista. Per a Tokarczuk és important combinar una triple identitat, el fet de ser d’una determinada regió de Polònia, el fet de ser polonesa i el fet de ser europea, una simbiosi que recorre la seva obra. Encara que en els darrers anys el seu nom havia aparegut alguna vegada com a possible guanyadora del Nobel, aquesta ha estat l’edició on les seves opcions, segons les cases d’apostes, han estat més clares.