Pat i Mat i altres personatges de l’animació txeca

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Dintre del seu cicle de cinema txec, la Filmoteca de Catalunya ha programat per al públic familiar dues sessions de cinema d’animació d’aquest país que mostren una selecció de curts realitzats entre 1944 i 2003. Dos d’aquests episodis estan protagonitzats per una parella de personatges creats pel director Lubomír Beneš i pel caricaturista Vladimír Jiránek l’any 1976. Es tracta de Pat i Mat, els noms no els van adoptar fins al 1989, quan la sèrie es va popularitzar fora de l’antiga Txecoslovàquia, arribant a països com Polònia, Alemanya, Suïssa, Brasil o Noruega, entre altres. Els protagonistes són dos homes maldestres que sempre tracten de trobar la millor solució a algun petit problema, però mai encerten a la primera, i acaben provocant autèntics desastres.

En el primer dels dos curts que ha seleccionat la Filmoteca, els veiem fent una collita de pomes, però una de les peces queda massa alta, en una branca inaccessible i la parella ha de trobar la manera d’arribar-hi, perquè deixar-la sense collir no és una opció. No cal dir que ho intenten moltes vegades i només ho aconseguiran després de caure, trencar el vidre d’una finestra, fer un salt de perxa… En l’altre, un d’ells porta un vell daguerreotip, primer miren d’entendre què és exactament i, després, volen esbrinar com funciona. Evidentment, no ho fan fàcil. Aquesta sèrie de Pat i Mat encara és ben viva quaranta-cinc anys després, ja que se segueixen produint noves entregues i el nombre de capítols ha superat ja el centenar. De fet, el curt del daguerreotip és del 2003 i està dirigit per Vlasta Psopísilová. Llarga vida a aquests personatges, doncs, i això que la seva popularitat va fer que fins i tot, durant els anys setanta, fossin investigats pel règim comunista txec.

Algunes de les historietes de Pat i Mat es poden trobar fàcilment a YouTube, duren entre set i vuit minuts i no tenen diàlegs, així que qualsevol els pot gaudir. També es pot trobar -igualment sense diàlegs- el curt Ferda la formiga, dirigit per Hermína Týrlová el 1944. En ell, trobem una colònia de formigues molt treballadores que es veuen amenaçades per una aranya que vol caçar-les. Aquest personatge va ser creat el 1933 per a unes historietes del diari txec Lidové noviny, però després va fer el salt a la literatura i, finalment, al cinema. Ben curiós és també el curt Dues troques de llana (1962) dirigit per la mateixa Hermína Týrlová, on veiem que aquestes dues troques de llana del títol es converteixen en dos personatges, un de femení (rosa) i un de masculí (blau), que interactuen amb altres estris de costura, com una cinta mètrica, unes tisores, agulles o didals. La cinta mètrica es converteix en una mena de serp amenaçadora i la troca blava (ell) tracta de controlar-la.

Un altre dels populars personatges amb el qual ens trobem és un talp que protagonitza dos curts més: El talp i la piruleta, de 1970, i El talp jardiner, de 1969, els dos dirigits per Zdenek Miler. Aquest personatge va ser creat el 1954 per l’il·lustrador i cineasta txec, quan va rebre un encàrrec per fer una pel·lícula educativa sobre processos tèxtils. Llavors va buscar algun animal que no hagués utilitzat ja Disney i va donar amb el talp, el qual li va aportar moltes alegries, ja que va fer més de cinquanta episodis, va esdevenir una popular sèrie animada al seu país i ell va guanyar el Lleó de Plata al Festival de Cinema de Venècia el 1956. L’editorial veneçolana Ekaré va publicar el llibre Topito y los pantalones del mateix Zdeněk Miler, volum que es pot trobar amb relativa facilitat en moltes llibreries, almenys de Barcelona. En la informació del llibre ens diu l’editorial que és una història sobre la natura, els animals, l’amistat, la cooperació i el valor de la feina, que és, més o menys, el que ens trobem en els dos curts escollits per la Filmoteca. Interessant i divertida descoberta la de tots aquests personatges txecs.