'Esta herida llena de peces', de Lorena Salazar Masso, és una novel·la sobre l'arrelament, la maternitat i la violència
Alejandro Ruiz / @alejandro_rrdz
El lirisme i la cruesa conflueixen en el viatge en canoa que emprenen una mare blanca i el seu fill negre de Quibdó a Bellavista, pel riu Atrato, amb la selva colombiana com a escenari. Esta herida llena de peces, publicada per l’editorial Tránsito, és la primera novel·la de l’escriptora colombiana Lorena Salazar Masso. En aquest relat, ple de sons i colors de la natura, cants populars i saber ancestral, ressonen els ecos d’una tradició oral i uns valors que es veuen amenaçats per una situació d’extrema violència que va creixent a mesura que avança la història. Durant el trajecte ens trobem dones fortes i independents que actuen amb total autonomia, com la conductora que dirigeix l’embarcació o la companya de seient de la mare, Carmen Emilia, que s’acaba convertint en la seva confident; i és que al llarg de la història, en cadascuna de les parades del recorregut fluvial, se succeeixen escenes en les quals la sororitat serà l’única forma de lluita i supervivència.
Sense tenir clar si fa el correcte, la dona, la «mare-amiga», cedeix a la voluntat de la Gina, la mare biològica del nen, que demana tornar a veure’l després d’haver-lo abandonat en néixer per no poder criar-lo. D’aquest plantejament sorgeixen nombrosos conflictes interns en la protagonista, que no passaran desapercebuts: l’arrelament, la pertinença i la maternitat (inclosa la maternitat no biològica) són els temes principals que armen l’estructura sentimental d’aquest descarnat relat, en el qual el riu que travessa el departament del Chocó actua com a sistema circulatori aportant nutrients als habitants de les dues ribes, però també sofriment: «El río es testigo de llantos y sangre, nacimientos y muertes, salidas y llegadas. Los ríos del Chocó, otra forma de habitar la tierra: las canoas también son casas, puestos de trabajo y escondites. Por el río comenzamos a perder esta tierra.»
Els conflictes armats que assolen la selva colombiana són el teló de fons en el qual succeeixen els esdeveniments; el so dels trets i les llanxes motoritzades, que cada cop sonen més a prop, donen una idea de la intimidació i de la por que pateixen els habitants de la regió, les vides dels quals es veuen de vegades truncades pel dolor que provoca la pèrdua dels seus éssers estimats a mans d’un conflicte que dura ja massa temps i ha provocat massa patiment. Fins i tot en aquest context d’angoixa i incertesa, l’escriptura de Salazar Masso, de vegades fregant l’oníric, aconsegueix narrar amb molta bellesa i precisió el paisatge d’aquesta història, així com la tendresa d’una mare que fa més que el possible per donar-li la millor vida al seu fill: «Una madre teme perder a un hijo en cualquier momento y yo temo el doble porque no es mío». Un bon descobriment literari que s’afegeix al magnífic catàleg de l’editorial Tránsito.
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…
A la pel·lícula d'Otto Preminger un addicte a les drogues surt de la presó amb…
Amb 'Les noies de pagès', Edna O'Brien ens trasllada a la Irlanda profunda dels anys…