Doloroses maternitats

A 'Casas vacías', de Brenda Navarro, una mare s'enfronta al malson de la desaparició del seu fill que s'ha endut una altra dona
casas vacias

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G


La novel·la Casas vacías (Sexto Piso) aborda el tema de la maternitat des d’una perspectiva molt femenina, fixant l’atenció en la dona que té el fetus en el seu interior i també en la que ho desitja però no ho aconsegueix. Brenda Navarro (Ciutat de Mèxic, 1982) crea un relat sobre la maternitat com a felicitat però també com a desgràcia, parlant sense embuts i destapant les seves impureses. Quan ocorren successos dolorosos, l’ésser humà tendeix a experimentar una força i una resistència que no era conscient de posseir.

A aquest dolor s’enfronten les dues protagonistes d’aquesta història, que gira al voltant d’un nen de tres anys. La mare biològica perquè el seu fill ha desaparegut i l’altra dona perquè el petit que ha trobat al carrer no és seu: ella no és mare i intenta suplir-ho així. Daniel, que així es diu el petit, era al parc amb la seva mare i de sobte ha desaparegut perquè se l’ha endut una altra dona que desitja tenir un fill.

Així comença aquesta història, dividida en tres parts on s’alternen les narracions de les dues dones, que parlen sobre elles mateixes i sobre Daniel -així es diu la criatura per a la seva mare biològica, i Leonel per a l’altra-. Navarro utilitza estils diferents en les parts de cada narradora, però en totes dues es percep el mateix: el buit que ambdues senten, per la pèrdua una i per la inexistència l’altra, es fa insuportable i dona pas a una lluita aferrissada contra elles mateixes. Davant un fet com aquest, el món del voltant es dilueix com sucre en aigua i no queda més que seguir endavant, encara que visquis sempre en el mateix dia.

La mare de Daniel es nega a somriure i es culpa constantment per no haver estat atenta per evitar la seva desaparició. La nostra actuació, de vegades egoista, pot afectar a altres persones. Aquí, la mare de Daniel és conscient que el seu sofriment no ha servit per a res perquè el fill que ha engendrat no està i en el seu lloc toca bregar amb la seva pèrdua. Culpa els altres i a ella mateixa, sobretot a ella mateixa, i el ressentiment es fa més fort a mesura que passen les pàgines.

 

Brenda Navarro

Brenda Navarro.

 

La seva desesperació és palpable i el lector no pot evitar sentir angoixa davant el seu immens dolor. Una pena que és equiparable en magnitud a la de l’altra dona. Enclaustrada en un matrimoni que no li aporta el que més desitja -fills-, es queda amb Leonel i cobreix el seu desig de ser mare a compte d’una altra dona. Aquesta és l’única manera d’ocultar el buit matern que l’envaeix per dins. Llavors el seny desapareix i surt a la llum l’instint maternal primitiu.

La història s’apodera de la ment del lector, que veu com el món segueix girant mentre elles s’ofeguen en l’absència d’algú. Un fill, a més, que anem coneixent a mesura que avança la novel·la. Alhora, descobrim les vides de dues dones, tan diferents en estatus social i en sort. És per això que l’autora fa servir dos registres diferents: formal per a la mare de Daniel i un altre més col·loquial per a l’altra dona. Aquesta història a cavall entre Mèxic i Espanya també retrata dues societats, dues maneres de viure i dues formes d’entendre la maternitat. La desigualtat social, la culpa, l’amor, la memòria, la violència de gènere, la infidelitat, les relacions tòxiques, l’avortament i el pessimisme tenen espai en una novel·la molt completa on preval la il·lusió per ser mare.

Casas vacías conté una història emotiva i ben estructurada que comprèn també escenes violentes i on el sentiment que desperta la maternitat en les dones xoca amb el desdeny d’alguns marits. Navarro es fica a la pell de les dues protagonistes i es converteix en elles, ja que les dues narracions es fan reals i punyents. En elles, les dues dones s’enfronten amb les urpes a la vida que els ha tocat i a la maternitat, destapant també el seu costat menys amable.

Les reflexions i conclusions de les dues es mostren a través de vides sòrdides i successos escabrosos, sempre amb ressons de Wisława Szymborska a l’inici de cada capítol. Els versos escollits de la poeta polonesa teixeixen les costures d’una obra duríssima que uneix a dues dones per un mateix fil, convertides en no-mares i desfetes en la tela negra del dol i de la pèrdua. Només queda, doncs, entendre el propi cos com a contenidor, com quelcom que és aliè, com una casa buida.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES