Trencar el gel

A 'Hivern', d'Ali Smith, quatre persones es reuneixen per celebrar el Nadal tot i la poca relació que hi ha entre elles
Ali Smith Hivern

Manel Haro / @manelhc


Hivern és el segon volum de la tetralogia d’Ali Smith, que va començar amb Tardor i que proposa quatre retrats humans en els quals incideixen aspectes clau del món que vivim com la crisi dels refugiats, l’era Trump, el Brexit, els reptes del medi ambient o les notícies falses, entre altres. El protagonista de la novel·la -en realitat són quatre els personatges importants- és Art, un noi conegut a les xarxes pel seu bloc dedicat a la natura, que ha de reunir-se amb la seva excèntrica mare a la casa on ella viu, a Cornualla (Anglaterra). Art ha trencat la seva relació sentimental amb la Charlotte i no vol presentar-se davant la seva mare (Sophia Cleves) sense parella, així que busca alguna noia que la substitueixi, a canvi d’una bona remuneració.

És d’aquesta manera com Art es posa en contacte amb Lux, una noia d’origen croat la família de la qual viu al Canadà. Ella tracta de fer la seva vida al Regne Unit, però el Brexit li ha posat les coses complicades. Tots dos es disposen a passar el Nadal amb la Sophia i quan hi arriben no dubten a convidar també la tieta Iris, germana de la mare, les quals no es parlen des de fa anys. Això desagrada profundament la Sophia, però gairebé tant com haver de celebrar el Nadal amb qualsevol persona. La vida d’aquesta excèntrica mare està plena de misteris, d’informacions imprecises que afecten fins i tot el seu fill. L’estada a Cornualla, de fet, se’ns presenta com una batalla entre el que es real i el que no.

 

Ali Smith

Ali Smith.

 

Aquest és un dels grans temes d’Hivern (Raig Verd en català amb traducció de Dolors Udina i Nórdica en castellà amb traducció de Magdalena Palmer), les notícies falses que ens envolten. Art ha crescut entre algunes mentides, ell mateix sembla estar condicionat pel personatge que vol projectar a través del seu bloc, i ni la seva mare ni la seva tieta es posen d’acord sobre alguns dels episodis de la infància d’ell. Tampoc no sabem del tot quin és el problema que la Sophia té amb la seva germana, però sí llegim que Iris ha dedicat la seva vida a les causes justes del planeta, algunes sense gaires garanties d’èxit, i això era vist per la seva família com una mena d’egoisme, com un viure la seva vida sense tenir en compte ningú.

Podria semblar que els tres membres de la família -Sophia, Iris i Art- conformen una bomba de rellotgeria a punt d’esclatar, però aquesta tensió no arriba mai a ser una amenaça del tot real gràcies a Lux, possiblement el personatge més fidel a si mateix de tots quatre. Ella apropa les dues germanes, mira de fer-ho també amb la mare i el fill. En altres paraules, ella tracta d’escalfar l’hivern, el fred, que es respira en aquella casa. D’alguna manera, Lux encarna el sentit comú en un món que està perdent el nord, tal com sembla passar amb aquesta família.

Cada novel·la de la tetralogia es pot llegir de manera independent, així que els nexes entre Hivern i Tardor no són argumentals sinó que les dues històries compateixen un mateix món, una mateixa mirada -la d’Ali Smith-, i una mateixa sensació que alguna cosa s’està ensorrant al nostre voltant. Hivern no és una novel·la tan poderosa com ho és Tardor, a estones fins i tot es fa una mica feixuga quan entrem en el món dels somnis i dels records, que es repeteixen bastant sovint. Vaig percebre molta més solidesa a Tardor, fins i tot les lectures entre línies de la primera novel·la de la tetralogia eren molt més punyents que aquí. Així i tot, la prosa d’Ali Smith sempre és seductora i sempre anima a seguir llegint-la, perquè ens ajuda a viure desperts.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES