Formes d’equivocar-se

A 'Nocturno a Tánger', de Kevin Barry, la família i la vida quotidiana s’enfronten al contraban de l’estret de Gibraltar
nocturno a tanger kevin barry

Alejandro Ruiz / @alejandro_rrdz


Al llarg de la nostra vida realitzem innombrables viatges —tant metafòrics com reals— en què fins i tot les circumstàncies més trivials ens posen a prova. La concatenació d’aquests viatges i les decisions que prenem durant les nostres diferents travessies vitals, tant les encertades com les errònies, són les peces que configuren la nostra existència, sense oblidar les persones que orbiten al nostre voltant. El viatge que sura sempre present en la breu novel·la Nocturno a Tánger (escrita per Kevin Barry amb traducció d’Héctor Castells i publicada per l’editorial Alpha Decay) no té tant a veure amb el ferri que creua cada dia el insondable estret de Gibraltar en la seva ruta Algesires-Tànger com amb el viatge pel qual transiten els records dels protagonistes, Charlie Redmond i Maurice Hearne.

A la densa nit del port d’Algesires, aquests dos homes irlandesos esperen l’arribada del següent ferri a la recerca de Dilly, la filla de Maurice, desapareguda fa uns anys. Quins són els motius de la seva desaparició? A manera de vodevil, asseguts en un banc de la fantasmagòrica terminal portuària, Charlie i Maurice rememoren les seves itinerants vides, plenes sovint de crus i violents passatges en què coneixerem el seu passat com a narcotraficants i les devastadores conseqüències dels seus actes.

Impacients, no dubten a interrogar, fins i tot amb incòmodes amenaces, als viatgers que es troben al seu pas. Segons avança la conversa entre ells, coneixem les seves desventures, romanços i traïcions, descobrim dos homes descreguts i desesperançats sense res a perdre, ja que una successió de males decisions ha arrasat les seves vides. Amb un estil narratiu marcat per un fi humor negre i un dramatisme contingut que posa el focus en els aspectes més sòrdids de la realitat i les relacions humanes, el lector arriba a tenir empatia amb els protagonistes en el seu viatge intern; sense arribar a expressar-ho, saben que és massa tard per perdonar-se, però anhelen recuperar la il·lusió de viure.

El lirisme i les descripcions sensorials de la natura destaquen en diverses escenes d’un llibre pel qual desfilen diferents personatges amb grans afliccions i que a més recala a diversos llocs; entre ells, algunes ciutats de la península i de la resta d’Europa. En aquesta ocasió, la casualitat ha volgut que jo també emprengui un viatge pels meus records i vivències en ciutats amb les que m’he ensopegat: Granada, Màlaga, Londres i Barcelona. Un cop més, la literatura sembla actuar amb voluntat pròpia, amb aquesta força d’empenta que treu a la superfície records remots, oblidats, a través de la paraula escrita; la qual cosa em fa, així mateix, pensar en un fragment del llibre que transcorre en una freda nit de gener a la riba llòbrega d’un riu: «La oscura superficie del agua desplazaba sin descanso las luces de la ciudad. A veces resultaba difícil no convencerse de que no éramos más que el reflejo, de que la auténtica vida yacía allí debajo, en las aguas oscuras.»

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES