El titular del Gran Orgue de Notre-Dame de París ha interpretat obres de Bach i Liszt amb una gran força dramàtica
Olivier Latry, titular del Gran Orgue de Notre-Dame, ha interpretat al Palau de la Música obres de Bach i Liszt en transcripció per a orgue en un concert que ha portat llum i color a la sala catalana. Si alguna cosa caracteritza les interpretacions de Latry és la tendència a flexibilitzar els tempos. L’intèrpret dinamitza les obres oferint un recital més emotiu que no pas rígid, on blocs de colors i línies melòdiques sorgeixen i se succeeixen fent ascendir i descendir el so amb una dinàmica i força dramàtica glorioses.
Tant en el Bach com en el Liszt la digitació de gran velocitat i la solidesa conceptual permeten al solista mantenir un discurs constant, compacte, de línies clares i que sovint treuen l’alè, però amb la capacitat ja mencionada d’atorgar una energia juganera, plena de vitalitat i expressió que funciona en les obres dels dos gegants de la composició musical. Així, l’ària de la cantata Also hat Gott die Welt geliebt, d’una sensibilitat i tendresa gairebé juvenil, contrasta amb la càrrega dramàtica i els excessos romàntics del Preludi i Fuga sobre el motiu B.A.C.H. però sense que cap de les dues soni artificial ni forçada.
Possiblement sigui aquest últim preludi un dels punts àlgids d’aquest concert. I és que conquerir i domar un orgue amb el qual no s’està familiaritzat ha de ser un dels reptes més exigents de la interpretació musical. I possiblement l’orgue del Palau no es va deixar domar a la primera peça del concert, on el Ricercare de Bach va sonar lleugerament desconcertat, imprecís. No tant per la sonoritat extraordinària de l’instrument ni per la capacitat de Latry de construir el discurs, sinó per un breu conflicte entre instrument i músic, on ambdós van haver de buscar els punts en comú.
El talent i el control de Latry no només van destacar en la segona meitat del concert (la seva força va ser tan gran que pràcticament ens va fer oblidar les breus dissonàncies que l’havien precedit). A partir de Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, el frasseig i el control melòdic de l’organista es van expressar amb comoditat, obrint les portes del paradís però també els goigs i tristeses de les voluptuositats terrenals. Ascendint com un guèiser o caient com una cascada, els colors de la música de Latry han deixat sens dubte la seva empremta al Palau.
A 'Els noms' Florence Knapp trena tres històries paral·leles sobre les tres vides d'una mateixa…
A la novel·la infantil de Ledicia Costas 'Feriópolis', una nena que se sent sola va…
Maria Stepànova explora a ‘Desaparèixer’ el pes de l’origen, el sentiment de culpa pels conflictes…
La versió de Christopher Nolan intenta ser fidel a l'esperit de l'obra d'Homer sense renunciar…
'Els dies dels talps' és una novel·la postapocalíptica en què les persones s’han d’amagar a…
A 'La tierra fría del desconsuelo', de Juan Francisco Hernández, una família jove viu en…