La tierra fría del desconsuelo (La Huerta Grande) és la primera novel·la que Juan Francisco Hernández (Mèxic, 1971) signa amb el seu nom real i no amb pseudònim, com havia fet fins ara. La història se situa a Bèlgica durant l’any 1971, al bell mig d’una gran crisi econòmica i social. La família protagonista està formada per un home de dinou anys; una dona de disset, és a dir, menor d’edat, i el nadó de tots dos. Ell ha estat expulsat de casa seva i ella no gosa anar amb la seva família, així que viuen en una furgoneta de forma nòmada, entre l’idealisme i els anhels de joventut, enfrontats a la realitat.
El protagonista es diu Rowen, és pare primerenc i s’ha d’enfrontar a la paternitat mentre sobreviuen com poden i obtenen diners mitjançant estafes i robatoris. La novel·la comença amb Rowen observant el treball dels serradors en un bosc de Bèlgica cobert per la neu. Recorda Arnaud, un serrador que el va instruir i que va ser l’única persona amb qui es va identificar, ja que sempre es va sentir marginal. En realitat, Rowen va començar a treballar a la serradora per influència del seu padrastre, que el rebaixava i maltractava psicològicament.
Juan Francisco Hernández.
El seu passat era ple d’escenes de traumes, desequilibris i hostilitats. Tant és així que Rowen desitja anar-se’n del país cap a un altre amb millors expectatives de futur, com Suècia, però la seva precarietat i la seva responsabilitat com a pare ho dificulten. Un dia, quan Rowen surt de la feina, se’n va amb el seu padrastre a prendre una cervesa i aprofiten per conversar. A partir d’aquesta escena, el lector coneix de manera succinta la vida de Rowen, mentre que la núvia i el nadó queden relegats a un segon pla.
El lector desconeix si Rowen té ínfules de hippie o revolucionari, però el seu padrastre li diu que és un gandul, algú de classe obrera sense cultura. En aquesta conversa, el padrastre li dona un sobre amb diners a canvi que se’n vagi de casa sense dir res a la seva mare. A La tierra fría del desconsuelo predominen els diàlegs, que és la manera com l’autor decideix desenvolupar la història, cosa que li aporta més agilitat i transmet de manera més fidel la desesperació i l’angoixa dels protagonistes.
Entre els temes predominants hi ha la mort, l’abandonament, el dol, la culpa, la supervivència en un món cada cop més difícil i hostil i la impotència de no poder canviar ni millorar les coses. La història, tot i que és dramàtica, aconsegueix atrapar el lector.
