Eduardo Suárez Fernández-Miranda
En l’assaig Com ordenar una biblioteca, l’editor i escriptor italià Roberto Calasso assenyala que «el llibre pertany a aquella mena d’objectes que són inventats d’una vegada per sempre. Capaços d’innombrables variacions, però dins d’un mateix gest: llegir un text, fins i tot llarg, sostenint amb les mans, fullejant-lo i desplaçant amb facilitat l’atenció en el seu interior. El rotlle era una aproximació evidentment insuficient i incòmoda. Així, en el curs de segle IV d.C. es va produir el pas del rotlle al còdex.» L’editorial Salamandra, en la seva col·lecció «Graphic», ha publicat el còmic titulat Warburg & Beach en un format que trenca l’estructura del llibre per, d’aquesta manera, poder llegir-lo com un desplegable. Un text que té dues cares. Els autors són l’escriptor Jorge Carrión (Tarragona, 1976) i l’il·lustrador i historietista Javier Olivares (Madrid, 1964).
A la primera part de Warburg & Beach es narra en vinyetes els principals esdeveniments en la vida de la llibretera i editora Sylvia Beach. El 1902 arriba a París procedent dels Estats Units amb la seva família. Aquesta primera estada tindrà una durada de dos anys. Però torna anys després per instal·lar-se a la capital francesa i obrir la seva mítica llibreria. Shakespeare and Company es va inaugurar el 17 de novembre del 1919 i va tancar les seves portes a finals de 1941, en plena Segona Guerra Mundial. En aquest període de temps l’editora americana va posar tot el seu esforç a treure a la llum una de les grans obres de la literatura universal, l’Ulisses de James Joyce.
Sylvia Beach i la seva amiga íntima Adrienne Monnier, propietària de la llibreria La Maison des Amis des Livres, es convertirien en «les seves editores, les seves tresoreres, les seves agents de premsa, les seves noies dels encàrrecs.» Beach rebutja publicar els manuscrits de D.H. Lawrence, L’amant de lady Chatterley o Memòries, d’Aleister Crowley. Volia ser «l’editora d’un únic llibre, no la propietària d’una editorial.» Per les pàgines de Warburg & Beach apareixen John Dos Passos, Djuna Barnes o Francis Scott Fitzgerald. Gran part de l’anomenada «Generació perduda» va aconseguir reunir-se en la llibreria de Sylvia Beach.
Com a pròleg d’aquesta primera part, Carrión i Olivares relaten l’amistat de Joseph Johnson, llibreter i editor, i Mary Wollstonecraft, autora de la novel·la Mary i dels Relats originals de la vida real que van ser «un èxit absolut gràcies a la potència pedagògica del text i a les il·lustracions de William Blake, un altre dels artistes del cercle de Johnson.» Mary Wollstonecraft va ser la mare de la creadora de Frankenstein.
La segona part del còmic, titulada «Warburg», ens acosta a la figura de l’inclassificable historiador de l’art Abraham Moritz Warburg. Nascut el 1866 a Hamburg, va ser un gran aficionat als llibres des de molt jove, «als tretze anys li va proposar al seu germà menor, Max, un pacte definitiu: si li assegurava que li compraria tots els llibres que necessités durant el resta de la seva vida, ell li cediria la direcció dels interessos de la família. I així va ser.» Recordem que pertanyia a una família de banquers jueus.
Aby Warburg havia reunit ja quinze mil volums el 1911. La seva idea era que una biblioteca no hauria de perdre la familiaritat amb el seu propietari, per aquest motiu no podia ordenar segons un criteri exclusivament racional. El 1914 obre les portes de la seva biblioteca a investigadors i estudiosos, entre els quals es troba el filòsof Ernst Cassirer.
A més de la gran biblioteca, Aby Warburg deixarà com a llegat l’Atles Mnemosyne, on pretenia unir «la filosofia i la història de la imatge. Com diria més tard Paul Celan, l’obra es llança a la mar a l’interior d’una ampolla, a l’espera d’arribar algun dia a la vora de la memòria.» Cassirer, al recordar Aby Warburg després de la seva mort, assenyala que «allà on altres havien vist formes determinades delimitades, formes reposant en si mateixes, ell veia formes canviants (…). La seva mirada no s’aturava en l’obra singular com a tal, ni en la forma de la presentació o en el contingut del que era presentat, sinó que penetrava fins a les tensions energètiques que havien trobat la seva expressió i conegut la seva descàrrega en l’obra.»
Warburg & Beach és un còmic que reflecteix de manera molt rigorosa dues de les personalitats més destacades de la literatura i de l’art. Les il·lustracions de Javier Olivares, de fort caràcter expressionista, plasmen de forma molt adequada els moviments intel·lectuals de principis de segle XX que es mostren en el llibre.
