L’escriptora nascuda a Praga però resident a Sitges Monika Zgustova (1957) ha volgut explorar la complicada relació entre Vladimir Nabokov, autor de Lolita, i la seva esposa Vera. Ho ha fet amb la seva novel·la Un revòlver per sortir de nit (Galaxia Gutenberg en català i en castellà), que retrata els moments difícils de la parella, amb diversos conflictes que van estar a punt de trencar la relació entre ells, així com el vincle que Nabokov tenia amb altres dones, els episodis personals de l’autor que van alimentar la seva obra i la total entrega de Vera per aconseguir la fama del seu marit. Diu Zgustova que Nabokov necessitava a Vera, però no l’estimava, mentre que Vera va saber compensar, a través d’ell, la seva frustració de no poder ser escriptora.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Un revòlver per sortir de nit pot servir per descobrir Nabokov. Quina seria la millor novel·la per començar a llegir aquest autor?
Jo vaig començar llegint Nabokov amb La defensa, que és una novel·la que es llegeix molt bé, la va escriure de molt jove. Després també és molt recomanable Pnin per entrar en el seu món. La tercera recomanació seria Lolita.
Està prou reconeguda tota l’obra de Nabokov o només Lolita?
Als Estats Units està reconeguda tota la seva obra, però molt especialment Lolita, és clar. El nom de Nabokov tenia molt de pes i qualsevol cosa que escrivia es venia. A Europa també és bastant reconegut, però no tant com a Amèrica.
Vostè explica que Nabokov va escriure Lolita per denunciar el tema dels abusos, però creu que el missatge s’ha tergiversat amb els anys?
Lolita és l’excusa que va utilitzar Nabokov per parlar dels abusos a nens, perquè ell els va patir per part del seu oncle Ruka. A més, va inspirar-se en un cas real, el de Sally Horner, una noia nord-americana. En general, es fa una bona lectura d’aquest llibre, però també és cert que a vegades s’ha manipulat el missatge. Hi ha gent que no vol veure que amb Lolita Nabokov expressa molt clarament que la protagonista és una víctima i que el seu seductor és un monstre. Ho diu en el prefaci a una de les edicions de Lolita.
En el seu llibre vostè aprofundeix en la relació entre Nabokov i la seva esposa Vera. Nabokov seria Nabokov sense ella?
Nabokov seria Nabokov com a escriptor, això segur, però no seria tan conegut sense la Vera, perquè ella es va cuidar molt que els llibres del seu marit es venguessin, una cosa que a ell no el preocupava gaire, ell només volia escriure de la millor manera possible. Per exemple, Vera era conscient que si Nabokov volia triomfar als Estats Units, havia d’escriure en anglès, perquè, en cas contrari, els nord-americans no li farien cas. Això implicava un risc, i era que ell perdés la seva pròpia identitat, com passa amb la poeta sueca que apareix a Un revòlver per sortir de nit, que acaba sentint-se perduda. Va ser difícil per a ell, haver d’escriure en anglès, però només al principi, perquè era un home fort i al final no el va afectar el canvi de llengua.
Vera somiava amb ser escriptora, però en no aconseguir-ho, es va projectar en l’obra de Nabokov…
Sí, ella tenia molt clar des del començament que volia ser escriptora, però va veure ràpid que no se’n sortiria. Va intentar fer-ho, però ja veia que no era prou bona, així que va buscar un home que fos un creador al costat del qual podria viure i ajudar-lo a crear. Ella tenia moltes ganes de creació, si no podia ser la seva pròpia, doncs la del seu marit. En conèixer Nabokov, ho va tenir clar, perquè a ella li agradava la seva literatura. Va intuir que ella podria ajudar-lo per sentir-se, en certa manera, com una cocreadora. No va ser fàcil perquè Nabokov estava enamorat d’una altra dona, però Vera tenia el cap quadrat i va aconseguir el que volia.
Nabokov va pensar moltes vegades trencar amb la Vera, però mai ho va fer. Per què? La necessitava o l’estimava?
La necessitava. La Vera li va dir que, si volia, marxés, però llavors no veuria més el seu fill. Allò va ser una amenaça molt seriosa. En la novel·la parlo d’un conte, Bachmann, que Nabokov va escriure i que estava inspirat en ells dos. L’autor descriu com un pianista necessita que una dona en concret estigui asseguda a prop d’ell per poder tocar, però quan aquesta senyora es mor, alguns discuteixen si el pianista l’estimava o no, i s’entén que no, així que, en el fons, Nabokov parlava d’ell mateix, parlava de com necessitava Vera, però no l’estimava, en ell no hi ha amor ni passió cap a ella.
En canvi, sí que sentia passió per altres dones del passat que no podia oblidar del tot, i això es pot veure en les seves novel·les…
Per a Nabokov, la seva obra no es pot separar de la seva vida. Ell no entenia per què calia fer servir tanta imaginació per crear situacions que no van existir mai si l’escriptor podia recórrer a una riquesa que tothom té, que és la pròpia vida. Ell feia servir les seves vivències però les tergiversava, feia que els protagonistes fossin diferents. Per exemple, la novel·la Pnin està protagonitzada en realitat per la seva amant Irina Guadagnini, que era molt guapa, generosa i incapaç d’aprofitar-se de ningú, però en la novel·la Nabokov fa un retrat contrari d’ella. D’aquesta manera, l’autor despistava a la Vera, que era qui li passava els escrits a màquina, i també difuminava la seva pròpia vida a ulls del món, perquè ell no volia que la seva vida es conegués del tot.
Un altre personatge real que d’alguna manera és present en la seva obra és el seu oncle Ruka, del qual n’hem parlat. Nabokov recorre a ell per superar els seus traumes o només era un material literari?
Nabokov utilitzava molt la literatura per superar els seus traumes i per explicar-se a ell mateix el que havia passat en la seva vida. Era molt important per a ell indagar en la seva vida, per trobar respostes. Nabokov estava com enganxat al tema dels abusos a nens, el va tractar a Lolita, però també a L’encantador i a Foc pàl·lid, precisament perquè ell va patir aquests abusos.
Diu vostè en el llibre que Vera va saber avançar-se i identificar que Lolita seria un punt d’inflexió en la carrera de Nabokov.
Sí, ella pensava que Lolita seria una novel·la tan trencadora, que molta gent la consideraria una mena de tabú, cosa que paradoxalment faria que se’n parlés molt d’ella, i això volia dir vendes i ingressos. Això és el que més volia la Vera, que el seu marit fos famós i guanyar diners.
El final de la vida de Vera va ser dur: la mort de Nabokov, un accident de cotxe del seu fill…
Es va quedar sola, les seves pròpies armes es van girar en la seva contra. Als Estats Units Nabokov tenia molts amics, però Vera va preferir viure més en soledat, dedicada exclusivament al seu marit. També tenia passió pels cotxes esportius, i el seu fill va tenir un accident amb un d’aquests cotxes, que va provocar que se li quedés la cara totalment desfigurada. Va ser trist, però ella mateixa va construir el final de la seva vida.
Vera va ser un estímul en la carrera de Nabokov, però va ser també una mena de tap en la vida personal de l’escriptor?
Sí, en alguns moments Vera va ser un impediment per a ell. Per exemple, no deixava que Nabokov veiés determinades persones, entre elles Marilyn Monroe, amb qui l’autor podria haver tingut una bona amistat i, fins i tot, fer alguna pel·lícula junts. La seva gelosia era superior a la seva ambició de fer diners. També va passar quan Vera el va obligar a anar a viure a Suïssa on ell no se sentia molt còmode, perquè volia escriure sobre els Estats Units, però des de Suïssa era mot difícil, perquè havia perdut el contacte amb la llengua i amb la realitat del país, així que havia d’escriure novel·les que passaven en algun món inventat, com és el cas d’Ada o l’ardor o Coses transparents.
Podem dir que Nabokov va ser un home feliç?
Penso que sí, perquè tenia molt sentit de la ironia, un gran sentit de l’humor, li encantava jugar amb les situacions que vivia, veia el costat positiu de les coses per fer de la vida una experiència divertida. Vera, en canvi, no era així, ella era una persona que només estava interessada en la fama, l’èxit i els diners. Estava totalment entregada a Nabokov.
