Manuel de Falla i Ravel sota la batuta de Josep Pons

Manel Haro / @manelhc

El director musical del Liceu, Josep Pons, va oferir un concert a l’Auditori de Castelló amb peces de Manuel de Falla i Maurice Ravel, dirigint l’Orquestra de la Comunitat Valenciana. Un dels grans al·licients d’aquest concert era l’Atlántida, cantata que el compositor andalús no va poder acabar, tot i dedicar-li més de vint anys de la seva vida. Basat en el poema de Jacint Verdaguer, l’obra va ser acabada per un dels seus deixebles, el madrileny Ernesto Halffter. Pons, gran coneixedor de l’obra de Falla, va oferir només les parts que el gadità va deixar acabades o estructurades (el pròleg, la primera i la tercera part).

El concert es va obrir amb la primera i segona suite de Daphnis et Chloé de Ravel, una música profundament evocadora i plena de matisos que Pons va voler materialitzar amb una direcció efectista. La secció de les cordes va estar especialment notable, i els moments de protagonisme dels contrabaixos van ser ben aprofitats pel director català. Ara bé, aquest efectisme, que va donar bons resultats en molts moments, va ser una mica excessiu en els moments més exuberants de la partitura, arribant a algunes estridències dels metalls i les percussions, cosa que va fer que la música perdés nitidesa. Bona interpretació la del Cor de la Generalitat Valenciana, dirigit per Francesc Perales, en una actuació on havia d’intervenir, però sense cantar en cap moment, només emetent sons i murmuris, que van crear un extraordinari efecte a l’auditori castellonenc.

La segona part del concert -que va estar dedicat a Maribel de Falla, neboda del compositor andalús, morta el mateix dia de la cita musical- va seguir unes línies molt semblants a la primera. Pons va marcar estil en molts moments, però potser es va trobar a faltar una mica més de nervi dramàtic en el conjunt global. Novament, es va acusar algun excés en els metalls, mentre la secció de cordes es va mantenir molt més equilibrada. El cor va tenir un paper destacat també en aquest part. Quant a les veus, el baríton Damián del Castillo va tenir una actuació correcta, suficient; molt més justa es va mostrar la mezzosoprano Maite Beaumont, qui no va lluir ni seduir en la seva interpretació de Pirene; excel·lent, en canvi, la soprano Núria Rial, amb una veu bonica, seductora, mostrant en tot moment una bona tècnica i volum.