El clavicembalista francès va interpretar les ‘Variacions Goldberg’ de Bach al Petit Palau amb tempi poc habituals
El clavecinista francès Jean Rondeau va interpretar ahir les Variacions Goldberg de Bach, una de les obres clau del compositor alemany que pot semblar simple, però res hi ha més lluny de la veritat. És una música plena de sentiment, de calma noble també quan l’intèrpret ha de creuar les mans a velocitats impossibles. Mai llangueix o es fa aspra, i sobretot mai és avorrida.
Rondeau va tenir en tot moment present aquesta última característica i va ser palpable que buscava sempre expandir les variacions, atorgant-les caràcter a partir de portar-les a tempi poc habituals. Era com si hagués organitzat les obres en dos grans grups, ràpides i lentes, organitzant-les dins d’aquestes dues categories i radicalitzant-les a partir d’aquest programa.
Tot i aportar algunes troballes interessants, un ideari tant complex pot arribar a distorsionar la naturalitat interna de les obres, sobretot en els moments més foscos (i que Rondeau vincula a tempi lents, per exemple la variació 15, notòriament allargada). L’artista va ser capaç de crear trins fabulosos, de gran bellesa tant en l’execució i el color i que van brillar com forts fars, però també d’aplicar el seu programa amb potser massa intensitat (la variació 29 va sonar estranyament estrident, tot i que el clave que tocava gaudeix d’una sonoritat deliciosa).
La voluntat ferma de tractar les Goldberg com a concepte també es va fer present en la posada en escena del concert, amb part del públic reunit al voltant del clave, amb una suau llum zenital damunt de l’instrument, i amb uns minuts de silenci abans de l’entrada de l’intèrpret a la sala. També a la pausa abans de la variació 16 (possiblement una de les millors de la nit) va mostrar una voluntat de prendre la música amb molta serietat.
Potser va ser aquesta serietat la que va portar a l’aplicació rigorosa i exhaustiva de l’ideari a totes les Goldberg, i potser per això la voluntat expansiva va fer que les peces es percebessin més llargues del que son. En qualsevol cas, Bach segueix sent un far per a moltes persones, benvingut sigui aquest fet.
La pianista argentina va fer una magnífica exhibició de talent en el cicle Ibercàmera al…
Oriol Genís i Mont Plans interpreten de forma brillant l'obra d'Albert Arribas, plena d'idees que…
L'autor publica 'La dama de Constantinoble', una novel·la d'aventures amb personatges fets captius arran de…
L'autora és una de les veus destacades del gènere fantàstic espanyol, ha publicat 'Sangre de…
Mercè Rodoreda retrata el salt a l'adultesa d'una noia que ha de deixar la vida…
Magdalena Blažević ens apropa amb la novel·la basada en fets reals 'A finals d’estiu' a…