El càstig dels innocents

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

Aquest lloc és el principi i la fi de gairebé tot, diu un dels personatges d’aquesta novel·la en relació amb el casalot familiar on els quatre germans Salcedo es reuniran amb motiu de l’aniversari de la mare. Així i tot, el cotxe mal aparcat d’un dels germans, sense fre de mà i estacionat a un pendent, mata una de les germanes i això desencadena un efecte dòmino que obre la caixa de Pandora dels secrets. Mala mar (RBA) és una novel·la policíaca, encara que no hi ha una investigació policial, sinó una de familiar que explora la memòria d’una nissaga i alhora la d’un país en plena transició democràtica.

Aquesta és la segona novel·la publicada de Javier Rovira (Almeria, 1967) després de Sesión Privada. Entre els quatre germans que la protagonitzen, hi ha Tomás, un home d’alt estatus, fred i que ostenta el càrrec de senador; també Ángela, que viu als Estats Units des que va escapar per deixar enrere allò que no volia veure; Mariana, per la seva banda, és una professora que se sent fora de lloc; el quart és Leo, un jove esgarriat. La novel·la té salts en el temps i en l’espai, ja que passa del Madrid del 1976 al Burgos del 1979 i d’aquí al moment en què succeeixen els fets, a Nueva de Llanes (Astúries) el 2003.

La mort de la germana no serà l’únic esdeveniment tràgic que lamentaran aquell dia. Una sèrie d’indagacions al si de la família traurà a la llum els seus secrets, enveges, picabaralles, mentides, culpes i silencis. Cada germà mostra la seva veritat, la memòria que té del que va viure al passat. Junts formen un mosaic pintoresc on es desencadenen diversos descobriments alarmants. Mala mar és una obra que aprofundeix en el tema de la família per exposar la brutícia que s’hi amaga. Es tracta d’una obra fonamentalment sobre la venjança, però també serveix com a denúncia social i contra la corrupció política.

La novel·la, que ens aboca a un final absorbent, demostra que encara que intentem deixar enrere els records, aquests sempre tornen per imposar la seva justícia. Aquest casalot, que va ser l’inici i la fi de gairebé tot, va provocar la caiguda de les màscares dins de la família Salcedo. Com un pop al qual li tallessin els tentacles, la família es queda desmembrada, perquè al final la veritat sempre surt a la llum, caigui qui caigui, com deia el pare de Tomàs al seu primogènit.