No hi ha vides perfectes

Manel Haro / @manelhc

¿Qui no ha fantasiejat alguna vegada amb la idea de tenir una vida completament diferent de la que tenim? Potser és perquè no ens sentim del tot satisfets amb el que portem viscut, perquè envegem un altre tipus de vida, perquè ens penedim d’alguna cosa o simplement perquè ens agrada fer volar la imaginació. Al capdavall, només vivim una vegada i sembla massa poc. És clar que aquest somni, si fos plenament realitzable, podria ser perillós, perquè mai saps si la vida que desitges podria ser millor o pitjor que la que tens. Al cap i a la fi, mai podem estar segurs del tot que qui sembla tenir una vida perfecta la tingui realment.

Un altre debat seria decidir què és exactament una vida perfecta. Tot és relatiu, la perfecció pot ser viure sense maldecaps o amb un bon estat de salut; pot ser  tenir una feina molt important amb un sou alt i unes responsabilitats inacabables o tenir una feina més senzilla amb un sou que et permeti viure amb dignitat i no trencar-te el cap cada dos per tres. La qüestió dona per a profundes reflexions, moltes d’elles adultes, però també els nens poden fer-se preguntes d’aquesta mena.

¿Què farien els més joves, amb tot el temps del món al davant, si tinguessin l’oportunitat de comprar-se una vida nova i renunciar a la que tenen? ¿Es quedarien com estan, amb la mateixa família, els mateixos amics i les mateixes habilitats tot intentant fer els canvis necessaris per ser feliços? ¿O preferirien abandonar-ho tot i ocupar un altre cos, amb uns altres vincles i uns altres horitzons? Ho farien a qualsevol preu? ¿Què passaria, després, si s’adonessin que la vida  que tenien no era pas tan dolenta i que l’amor de la família és insubstituïble?

Totes aquestes preguntes se les pot plantejar el lector de la novel·la juvenil La botiga de vides, d’Adrià Aguacil (Sabadell, 2000), publicada per Animallibres. La protagonista és una estudiant de secundària que se sent una mica maltractada pels seus companys. De fet, n’està farta. Vol deixar de ser la friqui de la classe i ser popular, com alguna de les seves companyes, que semblen tenir-ho tot. Un dia, algú li ofereix anar a una botiga, on podrà comprar una vida nova. El preu, però, és que pagarà amb la vida que vol deixar enrere, la qual passarà a estar a la venda per si algú la vol adquirir. És a dir, si decideix deixar de ser qui és, no podrà tornar enrere.

Per La botiga de vides, el lector anirà veient quins són els personatges que han fet aquest pas i si la seva decisió ha estat encertada.  Aquesta breu novel·la és una bona oportunitat perquè els joves lectors puguin reflexionar sobre ells mateixos, sobre les seves frustracions i també sobre els seus somnis. Però sobretot és una novel·la entretinguda, que enganxa molt ràpidament i és plena d’emocions. Una bona opció per llegir per plaer o per a proposar-la com a lectura a escoles i instituts.