‘Deixar el món enrere’, quan no saps què passa al teu voltant

Manel Haro / @manelhc

La pel·lícula de Sam Esmail Deixar el món enrere, disponible a Netflix, comença amb una família -matrimoni (Julia Roberts i Ethan Hawke) i dos fills adolescents (Charlie Evans i Farrah Mackenzie)- a punt de començar un cap de setmana de desconnexió en una casa de luxe que han llogat per Internet. En principi, tot va millor del que s’esperaven, tenen piscina, bones habitacions, el mar a prop i un entorn natural magnífic. De sobte, reben la visita nocturna d’un home (Mahershala Ali) i la seva filla (Myha’la Herrold), ell diu que és el propietari de la casa i que necessita fer nit allà, perquè a la ciutat hi ha una apagada general.

El guió juga amb el misteri d’aquesta visita, ens despista intencionadament perquè dubtem si les intencions d’aquest propietari són innocents o no, però el que hi ha al darrere és encara més preocupant: alguna cosa està passant als Estats Units i ningú té cap informació. No funcionen els mòbils, no es pot contactar amb cap persona ni amb cap servei d’ajuda. Només poden esperar, però els senyals que van rebent són cada vegada més alarmants i tot apunta que el país -o potser tot el món- és atacat d’alguna manera.

La pel·lícula està basada en la novel·la del mateix títol de l’escriptor nord-americà Rumaan Alam (Washington, 1977), publicada en català per Columna i en castellà per Salamandra, el seu argument recorda les històries de M. Night Shyamalan. Els espais de rodatge són limitats, gairebé tot passa a la casa on s’han trobat aquestes dues famílies que dubten entre elles. Hi ha pocs actors, però un dels secundaris és un home que sembla haver previst la catàstrofe, interpretat per Kevin Bacon (a les pel·lícules de tipus apocalíptic sempre hi ha algú que ja s’ensumava el que passaria i està més preparat que ningú). Tot plegat fa augmentar la sensació d’estar atrapats, el món s’ha reduït dràsticament per a aquests personatges.

Com que vivim en un món on qualsevol atac o situació alarmant és versemblant, plausible, la pel·lícula funciona perfectament, ens manté enganxats a la pantalla tota l’estona. Ens trobarem algun dia amb alguna situació semblant? De fet, Deixar el món enrere és molt realista i això és el que la fa inquietant. Cal reconèixer aquí la feina dels actors. La història té un desenllaç molt obert que ha deixat alguns espectadors desconcertats. Caldrà veure si l’èxit de la pel·lícula és prou rotund perquè Rumaan Alam s’animi a escriure una segona part de la novel·la o, fins i tot, que Netflix pensi en una seqüela sense referent literari a la vista.