L’inconformisme i l’amor per la química, recepta perfecta

Júlia Llanas

Bonnie Garmus va debutar l’any 2022 als 65 anys, amb la seva novel·la Lliçons de química (Salamandra amb traducció al català de Bel Olid i al castellà de Victoria Alono Blanco). Originària de Seattle i després d’una trajectòria professional com a redactora i directora creativa que la va dur a treballar pels Estats Units, Suïssa i Colòmbia, va fer el salt a la literatura assolint unes vendes impressionants i situant-se en les llistes dels més venuts. Garmus ha conquerit a la crítica i als lectors, i ara la seva novel·la ha fet el salt a la pantalla petita, ja que Apple TV ha fet una adaptació cinematogràfica de l’obra.

A Lliçons de química Garmus ens presenta Elizabeth Zott, una carismàtica protagonista, química de professió, durant els anys 50 i 60, que per motius del destí acaba presentant un programa de cuina a la televisió nacional. Aquest, però, no és un programa de cuina tradicional, sinó que Zott aprofita aquest espai per introduir la ciència a través de les seves receptes mentre busca la manera de tornar a exercir la seva professió. Al llarg de la novel·la fem un recorregut per les diferents etapes de la vida d’Elizabeth, des de l’època universitària, fins ben entrada la seva edat adulta. Pel camí, l’acompanyaran situacions de menyspreu, abús de poder i, fins i tot, violència sexual, però també d’altres més positives amb la seva estimada filla, el seu gos, un gran amor i un parell de mans amigues que l’esperonen a continuar lluitant i defensar les seves idees.

Bonnie ens presenta uns personatges complexos, alhora que entranyables, que evolucionen durant tota l’obra i permeten al lector comprendre’ls i empatitzar amb ells. En alguns moments ens pot costar entendre el perquè de les seves accions, ja que com a la vida, no tot és blanc o negre, i sovint, la seva moralitat ens pot resultar difusa. No obstant això, l’autora té la capacitat de fer-nos sentir representats i això ens durà a pensar en els nostres propis actes. Tant els seus protagonistes com la seva prosa creen una lectura interpretable des de diferents punts de vista i que conviden a capbussar-s’hi diverses vegades al llarg de la vida, ja que sempre en trauràs noves reflexions.

Depèn del nostre moment vital i experiències, podem identificar-nos més amb l’Elizabett dels inicis o la del final. ¿Acostumem a triar l’opció fàcil o el que realment volem fer tot i les dificultats? ¿Tinc jo el seu coratge? ¿El fet de perseguir els meus somnis perjudica la criança dels fills? La desigualtat de gènere com a ingredient principal, seguit d’una bona porció d’amor per la química i la família, lligant-ho tot amb una bona dosi d’humor, ironia i tendresa, formen la recepta perfecta per crear una novel·la addictiva i carismàtica que s’ha guanyat el seu lloc en la llista de clàssics contemporanis.