Maria Nunes és llicenciada de grau en Filologia Catalana i ha exercit de catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. Té publicats diversos estudis i assaigs al voltant d’autors catalans, i també diversos llibres amb la proposta de rutes literàries: Rutes literàries de Barcelona: Teresa Juvé, Narcís Oller, J.M. de Sagarra i Montserrat Roig (2017); Rutes literàries de Barcelona, 2: Salvat, Pla, Rodoreda, Capmany (2018); Rutes literàries de Barcelona, 3: Rusiñol, V. Català, Espriu, Pessarrodona (2020).
Aquest any 2024 es commemora el cinquantè aniversari de la mort d’una de les nostres més destacades escriptores: Aurora Bertrana i Maria Nunes ens ofereix la ruta literària Aurora Bertrana a Barcelona, un itinerari autoguiat que s’ha publicat des de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent i és promogut per la Universitat de Girona, Diputació de Girona, Ajuntament de Castelló d’Empúries i Ajuntament de Figueres.
El novembre de 2022 es presentava el projecte d’itinerari literari «Prudenci i Aurora Bertrana a Barcelona», i el setembre de 2023 es va publicar el llibret Aurora Bertrana a Barcelona. El motiu rau només en la commemoració, aquest proper 2024, del cinquantè aniversari de la mort d’aquesta autora?
Efectivament, el novembre del 2022 es va fer, al Palau Güell de Barcelona, la presentació del projecte d’itineraris «Prudenci i Aurora Bertrana a Barcelona», impulsats per la Càtedra de Patrimoni Literari M. Àngels Anglada – C. Fages de Torrents de la Universitat de Girona, la Fundació Prudenci Bertrana de Girona i la Diputació de Girona. El projecte consisteix en la publicació de dos itineraris autoguiats, el primer és el que acaba d’aparèixer, dedicat a Aurora Bertrana, i el 2024 seguirà el del seu pare, Prudenci Bertrana. La raó no és només commemorar el cinquantenari de la mort de l’autora sinó que forma part d’un projecte més ampli dedicat al reconeixement i la difusió de la figura i obra dels Bertrana, pare i filla.
De fet, dins d’aquesta mateixa col·lecció, amb anterioritat també s’havia publicat el llibret Aurora Bertrana a Ginebra (2017), amb la seva traducció un any més tard: La Genève d’Aurora Bertrana (2018).
Sí, l’itinerari Aurora Bertrana a Ginebra, i la traducció al francès, és a cura de la Dra. Mariàngela Vilallonga. Encara cal afegir-hi, però, el volum Aurora Bertrana a Girona (2022), amb presentació a cura de la Dra. Vilallonga, i guió i selecció de textos d’Anna Perera Roura. La publicació de l’itinerari Aurora Bertrana a Barcelona, del qual tinc l’honor de ser-ne autora, completa el panorama interessantíssim de la geografia literària d’Aurora Bertrana. Ens faltaria la part de Polinèsia!
Un nou projecte damunt la taula, doncs. A Aurora Bertrana a Barcelona veiem que la primera presa de contacte d’aquesta escriptora amb la ciutat va ser arran d’una conferència que va fer el 1908 el seu pare, Prudenci Bertrana, a la qual ella el va acompanyar. Fins a quin punt Barcelona va ser una descoberta, per a Aurora Bertrana?
Per a Aurora Bertrana el primer viatge, amb setze anys, a la Barcelona de principis del segle XX suposa un impacte enorme. Significa el seu primer contacte amb una gran ciutat; el contrast de la metròpoli amb la seva Girona natal la deixa meravellada. Tot el que veuen els seus ulls excita la seva insaciable curiositat, estimula el seu esperit aventurer i les ganes enormes de conèixer món. Ella mateixa ho explica admirablement a les Memòries.
Més enllà de l’impacte que li va causar la ciutat, hi ha una persona que també té una clara influència en la seva formació: Carme Karr. Com va ser la seva relació?
Sens dubte, des del primer moment, la figura de Carme Karr li causà una profunda impressió. Karr és la viva imatge d’una dona amb una gran personalitat, culta, intel·ligent i distingida. Podríem dir que va ser el seu primer model de dona intel·lectual. La relació es consolidà durant l’any 1910 en què Aurora Bertrana residia sola a Barcelona com a estudiant de l’Escola Municipal de Música. La senyora Karr li havia buscat una cambra en un convent de monges, però la jove Aurora s’hi ofegava; es va escapar del convent i va demanar acollida provisional a casa de Carme Karr, però de fet s’hi va quedar a viure durant tot el curs, i, segons explica, va ser tractada com una filla més de la casa. Això ens dona una idea de com d’estreta va ser la relació.
Per l’altra banda, els desitjos d’Aurora de formar part d’aquesta Barcelona cosmopolita es veuran acomplerts quan poc temps després es trasllada, amb tota la família, a viure a la ciutat. Però malauradament la decisió és una mica una fugida de Girona. Els Bertrana s’instal·len en un pis de la Plaça del Rei: ¿la seva situació econòmica era realment tan greu com en ocasions llegim en el llibret?
De fets els desitjos d’Aurora ja s’havien fet realitat abans, el 1909, quan baixava tota sola en el tren des de Girona (un fet insòlit per a una noia de l’època) per perfeccionar els estudis musicals de violoncel cursats a Girona. I encara l’any següent quan, per estalviar-se els dos viatges setmanals, hi va fer estada tot el curs. Però, el fet de passar a viure amb tota la família a Barcelona era una idea que la fascinava.
I s’hi van instal·lar, però en una situació una mica precària.
La situació econòmica de la família Bertrana va ser sempre molt precària i molt greu, especialment en els períodes en què Prudenci Bertrana havia caigut en una profunda depressió motivada per la mort de dos dels seus fills (Heribert i Elena) i s’havia quedat sense feina. Com s’explica en l’itinerari, Aurora sostenia la família tocant el violoncel de matinada en cafès de mala mort del barri «xino». Cal afegir que a Ginebra, tant en l’època d’estudiant com més tard durant l’exili, Aurora Bertrana va passar molta gana i molta misèria. I el mateix va succeir durant la postguerra.
A més de personatges coneguts i reconeguts, a mesura que anem llegint i seguint aquest itinerari també anem entrant en tot un seguit d’episodis històrics. Un d’ells seria la proclamació de la República. Com ho va viure, Aurora Bertrana?
Naturalment, perquè les Memòries d’Aurora Bertrana són un testimoni excepcional i molt lúcid dels fets històrics que li va tocar de viure. Ella viu aquest moment d’efervescència política i ciutadana amb esperança i s’hi implica a fons. Lluitadora incansable per la llibertat de Catalunya, fins i tot va formar part de la candidatura d’Esquerra Republicana en les eleccions de 1933. En el llibret hi ha una foto on se la veu en primera fila dels oradors en un míting a La Monumental.
Sí, un míting que va presidir entre Francesc Macià i Lluís Companys. Tornant a l’itinerari Aurora Bertrana a Barcelona, el llibret es basa en diferents textos redactats per aquesta escriptora, tant de ficció com d’articles diversos. M’ha cridat l’atenció un d’ells en especial, extret de Memòries I, que precisament parla de la proclamació de la República: «…semblava que visquéssim un somni: que el nostre vell país, ple de despotisme i de supersticions, s’hagués transformat (…) Només era un canvi de decoració i un rellevament de càrrecs. Tots eren els mateixos d’abans.» Aquestes reflexions són ben actuals. Quina seria la vigència ideològica de l’obra d’Aurora Bertrana?
L’itinerari es basa principalment en els dos volums de les Memòries, els textos de ficció i els articles són un reforç del fil principal. Hem de tenir present que Aurora Bertrana era una dona molt intel·ligent i molt lúcida, molt directa, que analitzava les situacions i que no s’estava gens de dir el que pensava ni de discrepar sempre que calgués. Ideològicament l’hauríem d’emmarcar en un pensament d’esquerres però no combregava gaire amb els partits, per més que hagués fet alguna aproximació. Bertrana no era gens dogmàtica i el que defensà sempre va ser la llibertat universal de les persones i dels pobles, aquest és el sentit de la seva obra i el seu pensament.
M’ha semblat copsar l’existència d’una estreta relació entra la vida privada d’Aurora Bertrana i la seva obra. Podríem considerar que és una autora amb una implicació biogràfica molt directa vers la seva producció?
Ben observat perquè la relació entre la vida i la literatura és indestriable. Tota l’obra de ficció d’Aurora Bertrana beu de les fonts de l’experiència personal i vital de l’autora. Molts personatges són clarament identificables amb ella mateixa i amb persones del seu entorn més íntim, naturalment passats pel filtre de la ficció.
També va tenir un paper rellevant en el feminisme de l’època. La trobem relacionada amb l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat el 1909 per Francesca Bonnemaison; i és la creadora d’una Universitat Obrera Femenina, que va acabar anomenant-se Lyceum Club. Però Aurora va optar per abandonar aquest Lyceum Club. Per què se’n va desdir?
M’agradaria puntualitzar que el concepte de feminisme, tal com l’entenem avui en dia, no és del tot aplicable a la Bertrana. Els seus textos s’han de llegir en el context de l’època. El que és innegable però és el seu interès i esforç constant en favor de l’accés a la cultura per a les dones, en particular les de la classe treballadora.
Entenc.
Efectivament, va treballar a «La Cultura» fent classes nocturnes per a dones, per ensenyar-les a llegir en català. Més endavant, amb l’adveniment de la República, va concebre la idea de crear una Universitat Obrera Femenina que impartís classes gratuïtes a les dones treballadores. Bertrana va recórrer a les dones intel·lectuals més preparades i influents del moment, que s’hi van sumar de manera entusiasta, però el projecte va derivar cap un caire més burgès i es va concretar, el juliol de 1931, amb la fundació del Lyceum Club. Aurora Bertrana va ser la primera presidenta però el projecte no era el seu, ella no volia fundar un club de dones intel·lectuals, volia una altra cosa i per aquest motiu se’n va distanciar.
El 1938 marxa a l’exili, i al cap dels anys aconsegueix tornar, però el país que troba no li permet escriure amb llibertat i opta per renunciar a qualsevol tipus de reconeixement intel·lectual. Van ser anys foscos, per a Aurora Bertrana?
Foscos i molt negres. De fet, ella no hauria tornat a Ginebra però ho va fer per acompanyar la mare i la tieta, que s’havien quedat soles, en els seus últims anys. Malgrat el panorama desolador de la postguerra, Aurora Bertrana mai no va deixar d’escriure i, a mesura que es va poder començar a publicar en català, ho va fer. També va concentrar bona part de les seves energies en la tasca de rehabilitació de la figura i l’obra del seu pare, cosa que va culminar, amb motiu del centenari de Prudenci Bertrana, en la reedició de les obres, i la creació, el 1968 a la ciutat de Girona, del Premi Prudenci Bertrana de novel·la.
Una tasca encomiable, la que va dur a terme. Quant a la ruta proposada a Aurora Bertrana a Barcelona, com recomanaria fer l’itinerari? Seguint el mateixos passos que se’ns marquen en el llibret, o visitant de manera aleatòria els diferents edificis que se’ns esmenten?
L’itinerari està pensat en forma de fil conductor, per tant l’ordre no és aleatori. Tot i que, per estalviar anades i vingudes per la ciutat, no segueix estrictament un ordre cronològic sí que té però una lògica interna que ens porta des d’un punt cap al següent. Per aquest motiu recomano de fer-lo seguint els punts indicats, però el lector s’ha de sentir lliure per fer-lo com més li plagui: tot seguit, en diverses etapes o senzillament anar a cercar punts concrets que despertin el seu interès. En qualsevol cas, espero que en gaudeixi i que la descoberta de la geografia literària d’Aurora Bertrana el porti cap a la seva extraordinària figura i obra.
I per entrar en un més ampli coneixement d’aquesta autora, alguna recomanació de lectura de les seves obres?
El primer que recomano especialment són els itineraris literaris! Ara parlant seriosament, recomano molt la lectura de les Memòries. El problema és que actualment no es troben a les llibreries. Sé que se’n prepara una reedició, mentrestant es poden trobar a les biblioteques. Quant a l’assaig, els articles i l’obra de ficció tenim la sort que el lector pot triar perquè en els darrers anys s’han publicat reedicions i obra inèdita. Si em fas esmentar alguns títols et diria que es pot començar per Cendres, Fracàs i Partidària de la vida.
Interessants les entrevistes de Sílvia Romero. Maria Nunes i les seves rutes imprescindibles per conèixer la vida de les autores /ors. Va ser la nostra convidada d’honor al dinar de Nadal a Anastasies. Salutacions