Entre perdre la vida i perdre la humanitat

Júlia Llanas

El segon llibre de la saga «Empiri», Ales de ferro, torna a col·locar Rebecca Yarros entre les autores més destacades del panorama de la literatura fantàstica. Encapçalant les llistes dels més venuts durant més d’un any, amb el primer llibre i ara amb el segon, aquesta saga ja es posiciona com un dels fenòmens literaris del moment. La novel·la ens porta el segon curs acadèmic de Violet i la seva colla a l’acadèmia militar de Basgiath. En aquesta etapa, els reptes deixen de ser majoritàriament de supervivència física i es converteixen en desafiaments per conservar la humanitat i el seny. Tot això, mentre fora de l’acadèmia, la guerra està picant a les portes i tothom haurà d’escollir bàndol. Apareixen aliats sorprenents i enemics nous, però el que queda clar és que ningú és qui sembla.

En aquest segon llibre, Yarros ens sorprèn amb un tarannà molt més polític, dur i introspectiu. En la primera part de la novel·la, s’introdueix una gran càrrega històrica, explicant conflictes i guerres passades, que permet al lector entendre amb més profunditat les relacions polítiques i personals dels personatges, així com el prepara per entendre la segona part, i segurament, els altres volums de la saga. En aquest primer bloc també es consolida la construcció del món màgic, incorporant nous elements i aprofundint en alguns ja coneguts. Com sempre, i com a característica de l’autora, d’una manera molt lleugera i entenedora. Com a contrast, la segona part agafa un ritme frenètic i l’acció bèl·lica pren prioritat. Carregada de girs argumentals i escenes sorprenents, manté al lector enganxat.

Pel que fa als personatges, els protagonistes creixen individualment i el seu romanç es consolida amb una relació més adulta però carregada de reptes, mentides i passió. Yarros ens mostra noves facetes de cadascun d’ells que els omplen de la complexitat que els hi mancava a Ales de sang. Això també passa amb els personatges secundaris, inclosos els dracs, profunditzant en ells i oferint al lector una evolució que ens estimula a enamorar-nos més d’ell amb cada pàgina.

Ales de ferro manté l’essència del primer, una trama addictiva, un ritme trepidant, plena de misteris per resoldre i amb personatges que et roben el cor. Una lectura molt ràpida que fa que les més de 800 pàgines et semblin poques. Amb aquesta novel·la, Rebecca Yarros consolida la saga i els lectors ja esperen amb ganes la publicació del tercer, que es troba actualment en procés d’escriptura, i que ja té al damunt una pila de teories per part de la comunitat lectora. Complirà les expectatives?