Qui va ser Helen Keller?

Víctor Bargiela / @VictorBargiela

Arriba al Teatre Lliure de Gràcia l’obra Helen Keller, a muller marabilla? amb la companyia Chévere, formació clàssica de teatre gallec que porta més de trenta anys en actiu i que van rebre el Premi Nacional de Teatre l’any 2014 pel seu compromís social i cultural i per la seva transgressió de gèneres i connexió crítica amb la realitat. Tenen un nucli estable i una àmplia xarxa de col·laboradors. D’una de les seves obres, Eroski Paraíso, se’n va fer una adaptació cinematogràfica sota la direcció de Jorge Coira i Xesús Ron que actualment està disponible a Filmin.

El seu nou projecte teatral, en coproducció amb el Centro Dramático Nacional i el Teatre Lliure és una obra de tipus documental que explora la vida de Helen Keller (1880 – 1968), una figura molt coneguda als Estats Units per haver estat la primera persona sordcega a obtenir un títol universitari. El nom d’aquesta activista és ben present en la cultura popular nordamericana, tant per les pel·lícules que se’n van fer com també pels acudits d’humor negre que beuen de la seva figura.

No obstant això, a la cultura popular només hi ha transcendit la figura de Helen Keller com a nena prodigi i dona meravella que va aconseguir anar a la universitat i publicar múltiples llibres tot i la seva discapacitat. L’obra de la companyia Chévere té com a objectiu aprofundir en la figura de Keller per acabar de treure l’entrellat de les contradiccions que aparenta tenir la seva biografia.

Damunt de l’escenari trobem un maniquí que simbolitza la figura de Keller i tres actrius: Ángela Ibáñez, Patricia de Lorenzo i Chusa Pérez. Totes tres ens guiaran en una biografia crítica de la vida de Keller documentada a partir de diversos materials històrics. Tota l’obra es complementa amb un fons on s’hi projecta el text que fa de guia acompanyat d’una figura animada que expressa les mateixes idees en llengua de signes espanyola.

Així, l’obra aconsegueix aprofundir sobre la figura de Keller des d’una perspectiva crítica que es planteja qui va narrar la biografia de l’activista, com es va popularitzar la història i quines parts de la seva vida van quedar ocultes. Per fer-ho, s’utilitzen unes narratives variades que fan que la història avanci d’una forma dinàmica i molt interactiva, en què les actrius serveixen com a assistents d’un procés d’aprenentatge dirigit al públic amb una interpretació molt curosa que aconsegueix concentrar el protagonisme en una figura absent.

La part més innovadora de l’obra segurament és la seva manera de tractar l’accessibilitat. Tota l’obra està signada en llengua de signes espanyola –la llengua no oral que empra la comunitat sorda en tot l’estat excepte a Catalunya, on se signa LSC–, de forma que qualsevol persona sorda pugui seguir-la sense cap problema –i també qualsevol persona que no sàpiga signar LSE. A més, les funcions també compten amb audiodescripció per a persones cegues. És una manera fantàstica de posar en valor les llengües de signes i visibilitzar-les entre la població no signant i, a la vegada, d’apropar l’obra de teatre a les persones cegues.