Veure Bienvenido, Mister Marshall (1953) ha estat com fer un viatge en el temps per conèixer com era la societat espanyola dels anys cinquanta, la que ara formaria part de l’anomenada Espanya buidada. A l’emblemàtica pel·lícula de Luis García Berlanga tenim un petit poble rural, Villar del Río (tot i que es va rodar a la localitat madrilenya de Guadalix de la Sierra), on els seus habitants passen els dies treballant i dedicant les hores lliures a l’oci i la socialització, en llocs com la merceria (sobretot per a les dones) o la barberia (per als homes). Diguem que aquests dos llocs són centres neuràlgics de la vida local.
L’alcalde (Pepe Isbert), un home vell i pràcticament sord, fa temps que reclama que el tren arribi al poble, perquè, mentrestant, només hi ha un petit autobús que comunica amb els pobles veïns. Els habitants viuen sobretot de la ramaderia i l’agricultura, no sembla que tinguin grans ambicions ni trasbalsos. Tot canvia quan arriba el delegat del govern franquista, qui anuncia una visita al poble d’una delegació diplomàtica dels Estats Units, l’objectiu de la qual és repartir diners, dintre de les ajudes del Pla Marshall.
El poble es divideix entre aquells que veuen amb bons ulls organitzar una bona rebuda als nord-americans, que venen amb diners, i els que veuen amb suspicàcia aquesta visita, com el mossèn del poble o alguns dels veïns. L’alcalde, però, decideix que Villar del Río ho donarà tot per organitzar una festa com cal. D’alguna manera, aquest petit municipi rural esdevindrà una metàfora de la cultura i la societat espanyola d’aquell temps.
Del cinema de Berlanga sempre s’ha destacat que retrata a la perfecció les misèries de la societat espanyola, però amb humor, ironia i estima. Els personatges de Bienvenido, Mister Marshall són molt provincians, limitats fins i tot, però se’ls estima. Sorprèn que aquesta pel·lícula no activés la maquinària de la censura franquista, donat el seu contingut polític. Sembla que la censura va fer algunes advertències, però va donar llum verda al projecte. He llegit que la caricatura que Berlanga fa dels nord-americans satisfeia a una part dels franquistes, així que tots contents.
L’alcalde de Villar del Río aprofita que en aquells moments han contractat un empresari del món de l’espectacle, Manolo (Manolo Morán), i una cantant, Carmen Vargas (Lolita Sevilla), i els encarrega que organitzin la festa de rebuda. En realitat, és aquest representant murri que aprofita l’ocasió per fer diners. El cas és que el poble s’anima, es vesteixen amb vestits tradicionals andalusos i preparen un gran esdeveniment. A més, es creuen allò que poden demanar el que vulguin amb els diners que rebran i comencen a fer la seva llista de desitjos.
M’ha sorprès el magnífic sentit de l’humor que hi ha en aquesta pel·lícula, absurd, però amb molta, molta ironia, sobretot quan els personatges somien, la nit abans de la visita de la delegació nord-americana, amb caricatures i exageracions sobre els seus convidats. Hi ha una escena que s’ha convertit en emblemàtica, quan l’alcalde i l’empresari del món de l’espectacle surten al balcó de l’ajuntament a fer un discurs, tot i que penso que no és el moment més divertit de la pel·lícula,
Bienvenido, Mister Marshall, un dels grans clàssics del cinema espanyol, és una pel·lícula entranyable i molt divertida, que ens ensenya com devia ser la vida en aquells pobles d’interior que avui es moren i com la societat espanyola es deixava arrossegar per l’orgull patri en una època de misèries i manca d’alegries. I, a més, sempre fa gràcia sentir cantar allò de Lolita Sevilla: «os recibimos, americanos con alegría. Ole mi mare, ole mi suegra y ole mi tía.»
