Un dels personatges d’Un verdor terrible (Anagrama), llibre de relats del xilè Benjamín Labatut, creu que els descobriments científics acabaran per condemnar la humanitat. Un altre decideix allunyar-se de les seves investigacions per por a l’efecte que podrien tenir en el món. Els protagonistes d’aquests relats són tots reconeguts homes de ciència, guanyadors del Premi Nobel, al voltant dels quals Labatut construeix una sèrie de ficcions tan plausibles que podrien passar per reals si no fos perquè el mateix autor ens avisa que, partint de fets contrastats, ha acabat en el terreny de la imaginació.
Moltes vegades la literatura s’ha deixat seduir per la ciència, pels enigmes de la física i de les matemàtiques, per fer-nos pensar en realitats alternatives, en conseqüències catastròfiques o en misteris indesxifrables. Un verdor terrible juga amb la incertesa, diversos dels científics que trobem en aquest llibre repeteixen que cal un exercici d’abstracció, d’allunyar-nos del que creiem saber, per entendre el sentit autèntic de tot el que conforma el món, l’univers i la humanitat. La nostra ment sembla massa estreta per a una realitat tan inabastable, complexa.
Així i tot, molts han estat els científics que han intentat trobar respostes, en alguns casos fins al límit de la bogeria o el deliri. Per exemple, el cas del francès Alexander Grothendieck (1928-2014), un dels matemàtics de referència del segle XX, qui ja destacava amb poc més de vint anys resolent complicats problemes gràcies als nous mètodes que utilitzava; va treballar i investigar de manera obsessiva fins que, amb aquesta mateixa actitud, va passar de les matemàtiques al pacifisme i a l’ecologisme, tot denunciant que la responsabilitat de l’armament que s’utilitzava en les guerres era dels científics.
Benjamín Labatut.
De forma obsessiva va investigar també Werner Heisenberg (1901-1976), dintre del camp de la mecànica quàntica. És el pare del principi d’incertesa, que diu que és impossible precisar la posició d’una partícula quàntica. En el llibre de Labatut ens el trobem en una lluita titànica contra Erwin Schrödinger (1887-1961), per anar més al fons de la qüestió, amb il·lustres secundaris com Albert Einstein (1879-1955), una figura transversal en aquest volum.
Labatut ens presenta també el físic i matemàtic Karl Schwarzschild (1873-1916), qui va resoldre les equacions que Einstein va proposar en el camp de la seva teoria de la relativitat i va investigar al voltant de la formació dels forats negres. Va lluitar amb Alemanya durant la Primera Guerra Mundial i va morir per una greu malaltia de la pell el 1916, poc temps després d’enviar les seves solucions a Einstein.
L’autor xilè també escriu al voltant d’alguns dels gasos i verins que ha donat la ciència i que han permès la mort de milers de persones. Comença amb els nazis prenent píndoles de cianur per suïcidar-se abans de la caiguda de Berlín i després l’escriptor ens passeja al llarg de la història per explicar-nos altres episodis que mostren la letalitat de determinades troballes científiques. Així, coneixem la figura de Fritz Haber (1868-1934), guanyador del Premi Nobel de Química el 1918, tot i haver passat a la història com el pare de la guerra química.
Els engranatges que crea Labatut són magnífics, ens arrosseguen i desperten la nostra curiositat, encara que un no sap què és realitat i què és ficció, un desconcert que suposo que ja va bé, donat que aquest joc entre realitat i imaginació ha planat al llarg de la història per la ciència, tal com mostra l’autor. Un verdor terrible és una lectura apassionant, entretinguda, plena d’anècdotes riquíssimes, que si bé no totes són certes, la literatura ens permet creure que sí.
