La guerra muda

MARIO GUERRERO

Sin mediar palabra (Bunker Books, amb traducció al castellà de Rafael Martín Calvo) és una novel·la protagonitzada per Tušs, un personatge insolidari, interessat, oportunista i parasitari que podria considerar-se un antiheroi. Guntis Berelis (Letònia, 1961) construeix un protagonista amb trets ben marcats i el condueix a través de Curlàndia, la regió letona on està localitzada la història entre 1905 i 1916 i on hi va haver un èxode de 700.000 persones arran de la Primera Guerra Mundial.

Així, Tušs emprèn un viatge físic i interior a través dels boscos letons, la caiguda de l’Imperi rus i l’entrada al nou món que s’espera després del conflicte. La novel·la comença amb ell buscant feina pels carrers atapeïts de gent, i la troba en un cinematògraf. La seva personalitat l’empeny a fingir-se mut per a tothom qui l’envolta, ja que considera que les paraules són inútils. Hi ha, per tant, una reflexió sobre la dificultat del llenguatge per expressar allò que volem exposar i afirma que els problemes solen derivar d’aquesta incapacitat de comunicar-se a través del llenguatge.

Així, doncs, Tušs -un individu masclita i conservador que actua a partir d’instints primaris i que posseeix una actitud bestial i animal- renuncia a parlar perquè no ho creu necessari, sinó més aviat inútil i contraproduent, i prefereix les accions. En fer-se el mut, Tušs no es veu obligat a parlar amb ningú, ja que es pot comunicar per senyals. El seu somni seria que ningú parlés, ja que hi hauria menys soroll al món, i si callessin, pensa, no es perdria informació. A més, critica els qui parlen sense parar, sobretot dient coses sense sentit, però, a canvi, no escolten res. Ell es considera més savi per no parlar.

Sin mediar palabra és una obra que analitza l’ésser humà, el seu comportament amb els altres, el dolor i la violència, i és un reflex de tot allò que la guerra destrossa. Aquí hi ha «la naturalesa estèril del mal», com es diu al pròleg, que es desferma a partir del descontentament social i l’agitació. Sens dubte, el punt fort i més atractiu de la història n’és el protagonista. Això fa que aquesta novel·la, encara que no es tracti d’una obra mestra, valgui la pena i atrapi prou per voler saber què s’amaga a l’última pàgina.