La sèrie de Netflix ha arribat a la seva segona temporada, pendents de nous capítols que resolguin la trama
El Joc del Calamar continua arrasant, i això que no ens han deixat a mitges amb la partida. Els set capítols de la segona temporada no resolen la història d’aquesta entrega i haurem d’esperar a finals de juny per saber quin n’és el desenllaç. Això no impedeix que l’engranatge argumental torni a funcionar a la perfecció. La història ja és coneguda, el protagonista torna a ser el mateix, Sung Ki-hoon (Lee Jung-jae), però hi ha sorpreses i jocs infantils nous. Infantils i cruels.
La temporada comença amb Sung Ki-hoon intentant evitar que se celebri una nova edició del joc perquè no n’hi hagi més morts. Les coses, però, no li surten com s’esperava i acaba sent un dels participants de la partida. Haver guanyat un munt de diners no li ha donat la felicitat somiada, ara és un home ric, però trasbalsat i amb sentiment de culpa. Dintre del joc lluitarà per aturar la matança, però els altres competidors no seran tots aliats: els diners pesen més que la pròpia vida.
Si ens posem filosòfics, El Joc del Calamar podria ser un retrat de la misèria humana, de la desesperació de qui ha caigut de la roda social, desbordats pels deutes. Ara bé, si som rigorosos, penso que la sèrie tira més per l’entreteniment i una mica per aquella perversió i crueltat que sempre té un públic garantit. La idea continua sent boja: adults que juguen a jocs infantils i, quan perden, són executats. Tot dirigit per persones poderoses que es diverteixen amb l’espectacle i que ho organitzen com si tot fos el més normal del món.
Aquesta segona temporada no decep, manté els fonaments que ja funcionaven en l’anterior, encara que ara res ens agafa de nou. La relació entre alguns dels participants és un al·licient, sobretot en un joc de supervivència, però, de moment, tot passa com estava previst. Sembla que aquesta segona temporada serà l’última, no n’hi haurà més, així que potser sí que el protagonista aconseguirà acabar amb l’estructura criminal que hi ha darrere del joc. Ja veurem, sempre s’ha de deixar algun fil per estirar, per si de cas.
'Quan cau la nit' són relats del suís Peter Stamm que exploren la fragilitat humana…
'La meva Àntonia', una de les grans novel·les de Willa Cather, ens trallada al món…
Brillant la direcció musical d'Antonello Manacorda en una proposta escènica de Shirin Neshat rica en…
A 'Oxígeno' Marta Jiménez Serrano narra l'experiència que va viure quan va estar a punt…
Amb 'Una apacible turbulencia' Antonio Ayuso proposa una mirada al món a través de la…
L'obra d’Ignasi Garcia i Barba converteix el turisme de guerra en una reflexió sobre la…