Tipus d’infidelitats

SÍLVIA ROMERO

Safrà és un nou poemari de Marta Pérez Sierra (Barcelona, 1957), autora prolífica que, malgrat dedicar-se sobretot a la poesia, compta també amb la publicació de diversos relats, microrelats i contes infantils. Aquesta nova obra veu la llum sota el segell de Viena Edicions, després d’haver estat seleccionada com a obra guanyadora del XLIII Premi de Poesia «25 d’Abril» Vila de Benissa 2023.

Tothom sap què és el safrà, aquella espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera i que, entre d’altres usos, s’utilitza com a condiment. I remarco aquest «entre d’altres usos» perquè el safrà és molt més que un condiment alimentari. Ja des de l’antiguitat s’ha fet servir en la medicina, en la cosmètica, en rituals religiosos… A causa d’aquestes múltiples propietats és coneguda com la «flor de l’amor» per les seves qualitats afrodisíaques, però també com la «flor de la mort» pels seus possibles efectes abortius.

L’obra està formada per quaranta-tres poemes, en la seva majoria força breus i, també cal dir-ho, intensos. El que destaca a Safrà és el sentit unitari de la seva temàtica, perquè en aquest recull de poemes Marta Pérez Sierra ens exposa, després d’haver-ho estudiat i reflexionat, el concepte d’infidelitat en el seu sentit més ampli, així com les seves conseqüències i seqüeles. Evidentment no ens estem referint a una infidelitat amorosa, de parella, tot i que també podem trobar-la; no ens estem limitant a aquest únic significat, sinó que el poemari enumera tot un seguit d’altres tipus d’infidelitat, de manera que cada poema esdevé una petita història.

Així, hi ha la infidelitat a la memòria, a la veritat, a la vida… perquè en definitiva l’autora ens va conduint, vers a vers i poema a poema, cap a la idea central del poemari: la pitjor infidelitat és la que es fa a un mateix. I tot plegat ens ho ofereix amb un lèxic acurat, amb una poètica sensual, amb un ritme melòdic que varia segons el missatge de cada poema… De vegades versos curts, punyents; en altres ocasions versos més llargs que ens acompanyen en la lectura.

Per l’altra banda, i com ja és habitual en la poètica i en l’obra general de Marta Pérez Sierra, cal destacar el paper preponderant de la dona com a protagonista. La dona que pateix, que rep ofenses, agressions, i a qui li cal alçar-se per poder-se defensar, tal com llegim en aquests versos del poema «Fàl·lic»: «Escric amb el cor / d’una poma rovellada / damunt el glaç morat / del cos molsa prima.» Una dona que ens mostra la seva fragilitat i la seva fortalesa. Tot alhora. Safrà és una obra pensada, treballada amb rigor, abocada des del fons de l’ànima. Un poemari, com he apuntat a l’inici, concís però intens, i també molt íntim, sincer i pregon.