Un abisme psicològic enmig de l’oceà

MARIO GUERRERO

Calma total (Bunker Books, amb traducció al castellà d’Hernán Migoya) és una de les novel·les més cèlebres de l’escriptor nord-americà Charles Williams (1909-1975). Els protagonistes, John i Rae Ingram, són un matrimoni expeditiu que es troba gaudint de la seva lluna de mel de plaer i descans a l’oceà Pacífic, a diverses milles de distància de terra ferma i de qualsevol civilització. Un dia, veuen acostar-se fins al veler una barca on va un jove. En arribar-hi, aquest es presenta com a Hugh Warriner i els diu que és l’únic supervivent d’un naufragi, però la seva història té contradiccions i incongruències.

L’ambient de l’oceà està molt ben treballat, aquí l’autor mostra la seva experiència, perquè abans de dedicar-se a la literatura va treballar a la marina mercant i a les drassanes. L’oceà esdevé un espai de calma, però també de solitud i vulnerabilitat adequades per a una novel·la psicològica i d’intriga com aquesta. La paradoxa resideix en el fet que a les aigües més tranquil·les es poden produir els esdeveniments més turbulents.

Quan la novel·la comença, John s’ha despertat al seu veler mentre la seva estimada Rae continua adormida. Ell té quaranta-quatre anys i és fornit, mentre que ella en té trenta-cinc. No tenen pressa i estan joiosos, però el moment plaent que viuen contrasta amb l’angoixa que els sobrevindrà. Dinou dies enrere, van sortir de Panamà en direcció a Tahití i les illes del sud. Precisament, es van embarcar per fugir de la molèstia de terra ferma, encara que a alta mar trobaran un entorn que es prometia idíl·lic, però que serà insegur.

Rae menysprea la vida a terra i no la troba a faltar; per això, només aixecar-se, se submergeix a l’oceà, amb John, sempre vigilant davant la possible presència de taurons (una altra amenaça). Calma total és un thriller ple de misteri, perills i enganys, els protagonistes dels quals han de sobreviure a situacions límit, i a l’angoixa que aquestes els generen.

Sap greu arribar al final i veure com les pàgines s’esgoten. Confesso que aquest no és el tipus de llibre que acostumo a llegir, però m’ha aconseguit atrapar i, a més, ho ha fet molt bé: l’autor ha sabut construir els espais, l’ambient i els personatges adequats per filar una trama molt versemblant i, sens dubte, angoixant.