Un invierno (La Huerta Grande, 2026) és un títol en consonància amb una altra obra en què aquest llibre es recolza: Un hivern a Mallorca, de George Sand. Aquesta novel·la de Fernando Royuela (Madrid, 1963) està situada entre Madrid i Mallorca. L’autor escriu dues històries paral·leles: la d’un narrador que està escrivint un llibre i que exposa el que passa al seu voltant mentre ho fa i la de Frédéric Chopin i George Sand, protagonistes d’aquesta novel·la que està escrivint.
Chopin i Sand van ser a Mallorca l’hivern del 1838 al 1839, per això aquesta novel·la intenta establir un paral·lelisme amb la de Sand i recrear alguns passatges i paisatges que l’escriptora francesa i el compositor polonès van viure, només que amb una mirada des del present. Segons es diu aquí, Sand veia els viatges com a experiències curatives per alliberar el dolor que sentia, i així ho va fer a Mallorca: va trencar els tabús i la tradició que s’imposava i va viatjar a l’illa balear en un pelegrinatge de llibertat i ànsies romàntiques.
Fernando Royuela.
El narrador, un alter ego de l’autor, confessa que aquest llibre és un encàrrec per part de la seva agent literària. Segons el narrador, George Sand no va escriure la seva obra per encàrrec, però sí perquè els llibres de viatges eren una tendència i una moda en la seva època. Sand s’hauria inspirat alhora en un llibre de gravats sobre Mallorca. Així, es crea una línia contínua de diferents obres sobre l’illa, des de la del pintor de gravats fins a la de Fernando Royuela, passant per la de George Sand.
Com diu el narrador, Un invierno és un llibre disruptiu, fragmentari i de plànols narratius multiformes. Es tracta d’un viatge i un tema tan gastats, segons ell, que no es podia comptar senzillament amb l’estructura de plantejament-nus-desenllaç. L’autor sap filar amb intel·ligència la història de Chopin i Sand i la del narrador, juntament amb els seus judicis, opinions i diatribes.
Aquesta és una novel·la metaliterària sobre la creació artística, la bellesa i l’ànim malaltís, tres aspectes que de vegades van de bracet. També tracta sobre l’amor i el desamor, la derrota absoluta i el desengany romàntic. Tot i que la temàtica de la novel·la no m’interessava especialment, i tampoc la figura de Chopin ni la música clàssica, confesso que la narració m’ha aconseguit atrapar.
