Tres actrius articulen un discurs feminista sobre l'alliberament de les dones a partir de textos del poeta andalús
S’han escrit tantes pàgines sobre García Lorca, s’han construït tants discursos al seu voltant i s’han defensat tantes teories sobre la seva vida i la seva mort, que a vegades tinc la sensació que l’escriptor ha quedat diluït en el símbol. Arriba un moment que no tinc gaire clar si el que sé de Lorca s’ajusta a la realitat o forma part de la meva imaginació. Ara, a més, que s’apropa la celebració del centenari de la Generació del 27, de la qual Lorca és la principal bandera, entenc que ens arribaran noves històries i mirades.
El Teatre Romea s’ha avançat amb l’espectacle Lorca’s Indómitas, un muntatge netament contemporani a partir de diversos texts de l’autor de Granada. Sobre l’escenari tres actrius (Lidia Mauduit, Bea Ortega i Paula Rubio) canten, parlen y fan moviments coreogràfics mentre teixeixen un missatge sobre la identitat, la llibertat i la repressió. És una obra feminista aprofitant les dones que poblen els textos de Lorca, com Yerma, Doña Rosita la soltera o, molt especialment, La casa de Bernarda Alba.
El problema que veig en aquest muntatge és que si no es coneixen mínimament aquests textos de Lorca, pot ser difícil de seguir. Fins i tot, coneixent-los, crec que el fil a vegades es perd. Per exemple, penso que és important que quan fan referència als personatges femenins amb el seu nom, el públic sàpiga que són, per exemple, les filles de Bernarda Alba, sobretot perquè partim d’un discurs que força les connexions entre els textos (poemes i obres de teatre) i si perdem el referent, les paraules ens arriben una mica més buides.
Entenc que hi ha una voluntat d’homenatjar Lorca, però a vegades el millor homenatge és llegir-lo o representar-lo sense necessitat de crear artificis per proposar determinats muntatges. Lorca, per apassionant que ens resulti, no ho aguanta tot i fer discursos contemporanis comparant-los amb la seva mort i la seva repressió pot incórrer en certa frivolitat, tot i les bones intencions. Aquesta obra ens apropa a un Lorca que malauradament no reconec.
A 'Inventario de lo que queda cuando el bosque arde' Michele Ruol novel·la la pèrdua…
Els Javis construeixen una història que prioritza emocionar i seduir amb certa desmesura estètica i…
La sèrie britànica de Filmin se centra en la desaparició d'una professora, la investigació de…
'Quan cau la nit' són relats del suís Peter Stamm que exploren la fragilitat humana…
'La meva Àntonia', una de les grans novel·les de Willa Cather, ens trallada al món…
Brillant la direcció musical d'Antonello Manacorda en una proposta escènica de Shirin Neshat rica en…