-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Poques novel·les he llegit com El carro de Selene (Meteora), de Llorenç Capellà, on la duresa de la guerra es presenti embolcallada amb un alè poètic que la cobreix com un vel pietós que empara aquells que en van ser víctimes: “Enmig del caos, allò que dóna sentit a la vida és la capacitat de resseguir els fils de la memòria a través del cel estrellat”. La memòria com a protagonista La novel·la té uns protagonistes singulars, Joan i la seva germana, Selene, llunyana i absent, sempre inabastable com el seu mític nom evoca,.
-
'Sota el mateix cel', de Núria Pradas, està ambientada a França en els convulsos temps de l’ocupació alemanya.
-
L'autor d’'Els pilars de la terra' tanca la seva trilogia sobre el segle XX ('The Century') amb ‘El llindar de l’eternitat’.
-
Born 1714', de F. Xavier Hernández i Guillem H. Pongiluppi, il·lustra el mercat del Born i el jaciment arqueològic de les restes de la ciutat.
-
'No s'hi enterra cap traïdor' és el prometedor debut de Víctor Jurado on recrea els fets històrics a l’entorn del 1714.
-
L'escriptora debuta amb 'La filla de l’escocès', una novel·la ambientada en la Barcelona de 1915.
-
Amb 'La cuinera' Coia Valls ens transporta a les sensacions i al paladar de la Barcelona del darrer terç del segle XVIII.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Ediciones B renova la seva aposta per la literatura històrica de casa nostra amb la publicació de la darrera novel·la de Martí Gironell, El primer heroi (El primer héroe en castellà, al mateix segell). Ja fa unes setmanes que l’autor va tenir l’oportunitat de presentar davant els periodistes el seu nou llibre al parc neolític de La Draga, a Banyoles, precisament l’indret que ha estat font d’inspiració per a ell i punt de partida d’aquesta nova ficció històrica. El mateix Gironell explicà que la idea d’escriure una novel·la sobre aquest jaciment de Banyoles i.
-
Marta Planes. Lleida / @martaplanes Els ambaixadors, d’Albert Villaró (Destino), Premi Josep Pla 2014, se situa en una República Catalana Independent des del 1934. Al pròleg, l’escriptor andorrà ens mostra com el Domènec Batet, capità general de Catalunya, té una premonició: uns anys després, serà afusellat pels seus companys. I arran d’aquesta visió tan real (efectivament, Batet va ser executat per intentar aturar el Cop d’Estat que va provocar la Guerra Civil Espanyola) fa que decideixi no reprimir la proclamació de l’Estat català que ha fet unes hores abans Lluís Companys. Aquest és el desnuador sobre el qual Villaró basteix.