Ken Follett: “La meva vida és molt avorrida, el més excitant passa en la meva imaginació”

L'autor d’'Els pilars de la terra' tanca la seva trilogia sobre el segle XX ('The Century') amb ‘El llindar de l’eternitat’

Patricia Tena. Barcelona


Després de set anys escrivint el seu projecte més ambiciós, l’autor supervendes Ken Follet posa fi a la seva trilogia “The Century”, formada més de tres mil pàgines, i que narra a través de tres generacions de cinc famílies els esdeveniments més destacats del segle XX. Després de La caiguda dels gegants i L’hivern del món (les vendes en castellà ja superen els dos milions d’exemplars), es publica ara el desenllaç: El llindar de l’eternitat (Rosa dels Vents/Plaza & Janés), protagonitzada per els néts de les famílies que vam conèixer en el primer volum i que són testimonis dels fets històrics més importants ocorreguts entre 1961 i 1989: l’aixecament del mur de Berlín, l’assassinat de John F. Kennedy i del seu germà Bobby, la guerra de Vietnam, l’escàndol del cas Watergate o la invasió de Txecoslovàquia pels russos, entre d’altres.

L’autor gal·lès ha reconegut que “per retratar l’ésser humà en circumstàncies terribles no hi ha millor marc que el d’una guerra” i que, malauradament, el segle XX ha estat el més “sagnant i dramàtic” de la humanitat. El llindar de l’eternitat comença amb la construcció del mur de Berlín, que va ser conseqüència d'”una crisi econòmica desoladora”. Tenia clar que perquè el lector sentís empatia amb els personatges havia de personalitzar el succés, és a dir, demostrar com un fet històric afecta de manera directa la vida d’una persona corrent. Per això, en el primer capítol ens presenta a Rebeca, una mestra que es troba reunida amb un grup de col·legues que debaten com dur a terme el curs escolar amb certa normalitat i èxit quan la meitat dels professors han marxat cap a Alemanya Occidental.

“The Century” combina els destins entrellaçats de tres generacions de cinc famílies de diferents nacionalitats: gal·lesa, anglesa, russa, alemanya i nord-americana. Follett està convençut que “si en el llibre envolta el personatge de gent que es preocupa per ell, el públic també ho fa” i insisteix que en aquesta ocasió era imprescindible reforçar els llaços familiars ja que la trilogia és “la història dels nostres avis, dels nostres pares i de com hem arribat a ser qui som “. I afegeix, com a mostra de què és un gentleman amb un gran sentit de l’humor, que potser l’única excepció sigui “el solitari James Bond que sedueix a tots tot i no tenir cap llaç afectiu estable, sinó una parella diferent en cada llibre”.

Ken Follet és autor d’una trentena de llibres però quan se li pregunta pel seu favorit, contesta sense dubtar que sent predilecció per Els pilars de la terra, el longseller que li va atorgar la fama internacional i que segueix sent un dels llibres més llegits 25 anys després de la publicació: “No podria ser d’una altra manera, els lectors estimen tant aquest llibre que han fet que jo l’estimi encara més”. A la seva cara es dibuixa un somriure al recordar com els seus editors van intentar dissuadir-lo perquè no l’escrivís i li van recomanar que no s’allunyés del gènere que li havia fet triomfar: la intriga. “Tenien por que es convertís en un llibre tècnic i avorrit, però jo sabia que podia ser divertit. Ara, tants anys després, em resulta satisfactori veure que tenia raó. Més que res perquè això no em passa sempre”, diu en broma.

Habitualment els que som apassionats dels llibres, lectors voraços i una mica mitòmans fantasiegem sobre com d’interessants han de ser les vides dels nostres escriptors preferits. Però Follett s’afanya a negar-ho i confessa que la seva vida és “bastant avorrida”. De fet, la resumeix com una successió d’hores tancat al seu despatx, escrivint a l’ordinador i rebent de tant en tant la visita dels seus gossos, que opten per anar-se’n al cap d’una estona per pur tedi. “El més excitant passa en la meva imaginació, allò emocionant està en els meus llibres”, conclou.

També assegura que entre projecte i projecte li agrada prendre un parell de setmanes de vacances, però que la majoria de vegades no aconsegueix estar més de deu dies, ja que les ganes d’escriure el superen i acaba embrancat, gairebé sense voler-ho, en una nova història. De la propera ja ha avançat que estarà ambientada en la ciutat de Kingsbridge, la mateixa en què es desenvolupava Els pilars de la terra i la seqüela Un món sense fi, però aquesta vegada en el marc del segle XVI.

Categories
ENTREVISTESEscriptorsHistòricaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES